Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig.

Joan Pedro i Roig ha passat a la història de Cubelles com un dels seus principals prohoms. La seva biografia s’ha escrit en diverses ocasions, la primera de les quals, i també la més completa i extensa, en la publicació Espurnes, l’any 1930, quan el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu
naixement. D’ell, bàsicament, es recorda que aconseguí “fer les Amèriques”, en gran part gràcies a casar-se amb la filla d’un ric hisendat català establert a Cuba, se sap que gràcies a la seva fortuna es convertí en un benefactor del seu poble natal –la portada d’aigua potable i la construcció de les fonts públiques foren les més notòries– i que morí a alta mar en naufragar el vaixell en què viatjava. Però gairebé no s’ha explicat, si més no d’una manera àmplia, l’origen de la fortuna que va amassar el nostre compatrici i de la qual, de rebot, Cubelles en sortí beneficiada, i encara menys què se’n va fer del patrimoni de l’il·lustre cubellenc després de la seva mort. Per això hem intentat posar una mica de llum en aquests aspectes, indagant sobre la presència de Pedro a l’illa caribenya
a través de l’extensa bibliografia existent sobre els vincles històrics entre Cuba i Catalunya i, més concretament, en el tema dels indians i el que fou la principal indústria de la Gran Antilla: els ingenis sucrers.