El barracó de Cubelles, testimoni del fet migratori dels anys seixanta.

Al llarg de les dècades dels 50, 60 i 70 del segle passat, un gran nombre de persones d’arreu de la Península, i molt especialment del sud, van abandonar els seus pobles i viles per traslladar-se a Catalunya a la recerca d’un futur millor per a ells i les seves famílies. La tradicional empenta industrial del país i l’inici de
l’expansió urbanística requeria de mà d’obra que superava amb escreix l’oferta de la mateixa població autòctona, raó per la qual joves vinguts de racons d’Andalusia, Extremadura, Múrcia i altres indrets de la geografia estatal van establir-se per tot Catalunya amb l’objectiu de trobar feines ben remunerades a fàbriques i obres de construcció. En molts casos, arribaven amb poques pertinences i s’instal·laven a habitatges precaris i, fins i tot, sense tenir garantides unes mínimes condicions de salubritat. Malgrat que a Cubelles no es va donar el barraquisme de llocs com els barris del Carmel i Montjuïc de Barcelona, durant gairebé una dècada hi existí un barracó de grans dimensions propietat de l’empresari Josep Marsé, que arribà a aplegar una quarantena llarga d’homes de diferent origen i condició.