Fortunato Borja, el benefactor de reclutes cubellencs.

Hi va haver una època en què a Cubelles tothom sabia qui era “el senyor Borja”. Actualment encara hi ha molta gent que recorda amb simpatia aquell militar que estava casat amb una cubellenca i que tenia la segona residència a la nostra vila. I el recorden sobretot els homes que en la seva joventut van fer el servei militar obligatori als quals Borja va ajudar a tenir una “mili” més plàcida. Hi ha infinitat de vivències personals dels reclutes cubellencs relacionades amb el seu benefactor i hem cregut oportú de treure a la llum les que hem recollit dels mateixos protagonistes, dintre d’un capítol que indefectiblement forma part de la intrahistòria d’aquest poble.
Malgrat el règim al qual es devia i que, òbviament, repudiem, persones que el van conèixer parlen de Borja com un home de tarannà tolerant. Valgui com
a exemple que mai no va posar obstacles a la seva filla perquè de joveneta formés part de moviments arrelats al país com l’escoltisme i que més endavant s’esposés amb el fill d’un catalanista de pedra picada com va ser Agustí Mercè Varela, que l’any 1990 va esdevenir ni més ni menys que president de l’Associació Cívica d’Homenatge a Lluís Companys, un dels líders del bàndol republicà contra el qual va combatre Borja en els anys tristos de la Guerra Civil. El seu propi gendre afirma que per damunt de la condició professional del seu sogre sempre prevalia la qualitat humana, i per això el defineix com a “més bona persona que militar”.