Olot sota sobirania francesa: entre el juliol de 1719 i el gener de 1720.

Un cop acabada a Catalunya la Guerra de Successió (1714) el nou rei Felip V es veié immers en una nova guerra contra França, Holanda, Àustria i Anglaterra (Quàdruple Aliança) països disconformes amb les pretensions del nou monarca espanyol sobre Sicília i Sardenya. Aquest conflicte (1718-1720) comportà l’ocupació, per part de l’exèrcit francès de Lluís XV, de les comarques muntanyenques situades al costat meridional dels Pirineus, entre el golf de Biscaia (País Basc) i el golf de Roses (Catalunya). Les autoritats locals catalanes es posaren del costat francès amb l’esperança de recuperar els furs i les llibertats perdudes el 1714. Entreel juliol del 1719 i el gener del 1720, el “semestre francès” propicià, amb l’ajuda de tropes irregulars catalanes, un esperat canvi temporal de sobirania. Però amb la retirada final de l’exèrcit francès la sobirania retornà a Felip V amb la consegüent repressió dels qui havien lluitat al costat del bàndol francès. Aquest estudi tracta, específicament, del cas d’Olot i la seva comarca, la Garrotxa.