El Llegendari «camí de Carlemany» a la Catalunya Vella
Article Sidebar
Main Article Content
Josep Clara i Tibau
Seguint idees de Joseph Bédier, exposa-des a Les légendes épiques (tercer volum, 1912), volem determinar els llocs de la Catalunya Vella, generalment monestirs o esglésies benedictins, que mantenien o conserven encara petjades de la figura omnipresent de Carlemany.
Sabem que Carlemany en persona mai va trepitjar les nostres contrades, en-cara que ho van fer els seus exèrcits i el seu propi fill, Lluís el Piadós. Però la presència i pretesa actuació de l’Empe-rador donaven el màxim prestigi a molts centres religiosos i a algunes cases no-biliàries.Així és que analitzem les llegendàries tres entrades que Jeroni Pujades, entre altres, atribueix a Carlemany i els fets reals o no que se’n deriven.
No aprofundim en la llegendària con-questa de Girona, perquè ja ha estat tema de molts altres estudis. Així doncs, pre-sentem alguns llocs de la Catalunya Vella que mostren una forta relació amb perso-natges i llegendes carolingis: La Grassa, Arles del Tec, Sta. Maria del Camp al Ros-selló, Sant Andreu de Sureda, La Clusa i el Pertús, Sta. Maria del Coll de Panissars, Sant Martí de Fontdelvidre, Maçanet deCabrenys, St. Quirze de Colera, la Mare de Déu del Camp de Garriguella, St. Pere de Rodes, Sant Miquel de Cruïlles, Sant Julià de Ramis, Sant Medir, Sta. Maria d’ Amer, Campdurà, Sant Daniel, Sant Pere de Galligans, Sta. Maria a Girona, Carte-llà, Sant Esteve de Banyoles, S. Pere de Casserres, Roda de Ter, Vic, Ripoll, Vall de Carol, St. Cugat del Vallès, Barcelona, St. Feliu de Guíxols, Perpinyà, St. Sadurní de Tavèrnoles i Andorra
Sabem que Carlemany en persona mai va trepitjar les nostres contrades, en-cara que ho van fer els seus exèrcits i el seu propi fill, Lluís el Piadós. Però la presència i pretesa actuació de l’Empe-rador donaven el màxim prestigi a molts centres religiosos i a algunes cases no-biliàries.Així és que analitzem les llegendàries tres entrades que Jeroni Pujades, entre altres, atribueix a Carlemany i els fets reals o no que se’n deriven.
No aprofundim en la llegendària con-questa de Girona, perquè ja ha estat tema de molts altres estudis. Així doncs, pre-sentem alguns llocs de la Catalunya Vella que mostren una forta relació amb perso-natges i llegendes carolingis: La Grassa, Arles del Tec, Sta. Maria del Camp al Ros-selló, Sant Andreu de Sureda, La Clusa i el Pertús, Sta. Maria del Coll de Panissars, Sant Martí de Fontdelvidre, Maçanet deCabrenys, St. Quirze de Colera, la Mare de Déu del Camp de Garriguella, St. Pere de Rodes, Sant Miquel de Cruïlles, Sant Julià de Ramis, Sant Medir, Sta. Maria d’ Amer, Campdurà, Sant Daniel, Sant Pere de Galligans, Sta. Maria a Girona, Carte-llà, Sant Esteve de Banyoles, S. Pere de Casserres, Roda de Ter, Vic, Ripoll, Vall de Carol, St. Cugat del Vallès, Barcelona, St. Feliu de Guíxols, Perpinyà, St. Sadurní de Tavèrnoles i Andorra
Article Details
Cómo citar
Clara i Tibau, Josep. «El Llegendari “camí de Carlemany” a la Catalunya Vella». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2017, vol.VOL 58, p. 179, https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356167.
Artículos más leídos del mismo autor/a
- Josep Clara i Tibau, La llegendària conquesta de Girona per Carlemany , Annals de l'Institut d'Estudis Gironins: 2018: Vol.: 59
- Josep Clara i Tibau, Una nova anàlisi dels textos de la Passió de Verges , Annals de l'Institut d'Estudis Gironins: 2011: Vol.: 52