Muralles, burots i consums: els fonaments fiscals de les muralles

La Revolució de Setembre de 1868 obrí unes expectatives enormes per canviar el model d’organització de l’estat que el moderantisme havia anat bastint. Especialment odioses eren a nivell popular les quintes i la imposició de consums. Aquest article se centra en el segon d’aquests aspectes que es generalitzà a partir de la reforma del sistema tributari de 1845. En les ciutats emmurallades com a Girona, la imposició de consums significà paradoxalment un reforçament de les muralles mentre que se sentia cada vegada més fort el clam per enderrocar-les. La mateixa paradoxa patiren els ajuntaments. Els recàrrecs sobre els consums foren la via més utilitzada per a sufragar els constants dèficits municipals. L’intent de reintroducció de l’impost a Girona, el maig de 1872, inicià un avalot que es repetirà amb més o menys intensitat al llarg de la geografia catalana en les dècades finals del segle XIX. El carlisme no desaprofità l’ocasió per capitalitzar el malestar