Novetats entorn de l’evolució historicoarquitectònica del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries, antic palau d’Enric II

La construcció d’aquest gran immoble, que destaca en monumentalitat i superfície enmig de l’urbanisme medieval del centre històric de la vila, fou una gran empresa constructiva, començada a final del segle XVII. La necessitat dels frares dominics de traslladar-se a un nou edifici, buscant la seguretat intramurs, els va portar a emprendre una obra pràcticament inassequible, per costosa i sobredimensionada. Malgrat aprofitar materials i parts del palau comtal existent en el mateix lloc -coincidència que encara mereix un estudi aprofundit-, els frares van estar tot el segle XVIII en obres. Si bé l’església i les dependències conventuals es van concloure, no es va acabar de tancar el claustre amb la quarta galeria, alhora que s’anaven simplificant els acabats i s’utilitzaven altres tipus de materials. Les dues grans guerres del XVIII i la de principi del XIX també van afectar l’empresa, en especial durant la primera, la de Successió, que va frenar l’inici de les obres i va obligar a reprendre la construcció pràcticament des de zero, a mitjan segle. L’església es va començar en l’estil barroc, mentre que s’acabaren emprant les formes del neoclassicisme a l’interior, estil que també es va aplicar al claustre i a les façanes.