Sant Corneli, una colònia-museu al Berguedà

La crisi del model de colònia, manifesta a partir de 1975, afectà amb duresa les colònies mineres berguedanes amb el despoblament i l’abandó dels serveis, una situació que s’agreujà amb l’anunci del tancament de les mines. A partir de 1989, i gràcies a un decidit i valent projecte de l’Ajuntament de Cercs —1.745 habitants el 1990—, amb la creació del Museu de les Mines de Cercs, la colònia de Sant Corneli ha reviscolat; el projecte cultural i de turisme cultural va evitar el despoblament i l’abandó de la que fou una de les colònies mineres més importants de Catalunya.
L’aposta fou molt potent si tenim en compte que tot el municipi de Cercs va quedar durament afectat per la crisi minera de llarga durada. En ple procés de tancament de la mine- ria, l’Ajuntament va emprendre el repte de modernitzar i garantir les infraestructures bàsiques de la colònia —carretera, subministraments d’aigua i llum, depuradora d’aigües residuals, enllumenat públic, etc.— i els serveis essencials —recollida d’escombraries i neteja de carrers, servei mèdic, brigada d’obres, correus, transport escolar, etc.—, i va activar el calendari festiu. Bona part dels habitatges estan ocupats avui, transcorreguts trenta anys, com a segones residències, i l’antiga colònia és un centre de turisme cultural gràcies a l’oferta d’hostaleria i restauració i de l’intens programa d’activitats del Museu de les Mines de Cercs.
En aquest procés de salvaguarda de la colònia minera hi ha col·laborat estretament la iniciativa privada, amb el restaurant Santa Bàrbara, la cafeteria Pic i Pala i l’hotel Santa Bàrbara, serveis indispensables que han fet de Sant Corneli una singularitat turística a la comarca que rebia més de 50.000 visitants abans de l’arribada de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta comunicació vol explicar aquest procés de transformació ocorregut entre 1989 i el 2019.