«Urbanitzeu el camp, ruritzeula ciutat»: El planejament territorial, una eina contra el despoblament a muntanya?

Mitjançant exemples il·lustratius en entorns de muntanya al Prepirineu i als Alps orientals, aquest article reflexiona sobre les causes complexes i les nefastes conseqüències territorials i sòcioecològiques del despoblament. L’absència d’un planejament territorial sòlid al nostre país, que arrenca amb el tergiversament del llegat d’Ildefons Cerdà, explica, en bona mesura, per què ens trobem en la situació actual. Només si som capaços de superar determinades fronteres mentals (com, per exemple, la que separa «el camp» de «la ciutat»), estarem en disposició d’afrontar amb garanties els reptes presents i futurs relacionats amb les dinàmiques demogràfiques i el canvi climàtic, per posar dos exemples. Aquestes fronteres mentals tenen a veure amb la poca tolerància amb tot allò que sigui diferent. Per això, argumento que, per a esdevenir una eina eficaç contra el despoblament, cal que el planejament esdevingui una arma contra l’«heterofòbia» i que assumeixi el lideratge en la coordinació de polítiques públiques amb impacte territorial. En la part final de la meva reflexió, introdueixo elements de judici pràctic: dues iniciatives de revitalització rural al Berguedà i a Andalusia, i els resultats d’un informe recent sobre la percepció al voltant de les polítiques de despoblament a Espanya.