Les runes i l’abandonament. Entre la patrimonialització turística i la invisibilització: els casos de Peguera (Berguedà) i Bonabé (Pallars Sobirà)

L’any 2012, l’antic poble miner actualment deshabitat de Peguera (Berguedà) va ser objecte d’un intent de patrimonialització turística que plantejava construir un hotel de luxe de nova planta, restaurar les seves cases en runes «tal com eren» i preservar els entorns naturals «tal com són». L’any 2015 es va inaugurar l’exposició «La Matussière» al poble d’Alós d’Isil (Pallars Sobirà) per donar a conèixer un projecte de grans dimensions a càrrec d’una companyia forestal que va tenir lloc a principis de segle XX en l’actual espai natural protegit de la vall de Bonabé. Aquesta ponència analitza les lògiques i els dilemes patrimonials al voltant d’aquests dos estudis de cas a través de la noció de valor associada a les runes i a l’abandonament. Davant de la conceptualització de llocs deshabitats com Peguera i Bonabé en tant que abandonats, buits i/o naturals, l’abandonament i les runes es presenten com a mètode etnogràfic per a desgranar críticament els processos de patrimonialització turística i d’invisibilització, així com les dotacions de valor d’espais rurals d’alta muntanya associades a ambdós processos. Mentre que el cas de Peguera il·lustra les lògiques de valor patrimonial subjacents a l’intent de conversió turística d’un «poble abandonat», el de «La Matussière» permet indagar sobre les dotacions de valors i significats lligades a processos d’(in)visibilització de les runes. Ambdós condueixen a la següent pregunta reflexiva, però: Queden camins per explorar entre la patrimonialització i la invisibilització de les runes?