Compensar el despoblament a l’Alt Pirineu i Aran.

La crisi econòmica patida durant aquesta segona dècada del segle XXI ha afectat greument la zona del Pirineu que coneixem com a Alt Pirineu i Aran, i que comprèn les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, els Pallars Jussà i Sobirà, l’Alta Ribagorça i el territori d’Aran. Cal fer una proposta de futur per compensar la situació actual de progressiu despoblament, en funció de les experiències que esmentem tot seguit.
Els Grups de l’Alt Pirineu, a mitjans dels anys setanta del segle passat, es varen manifestar a favor d’una activitat econòmica equilibrada per a l’Alt Pirineu. El gran inspirador dels GAP va ser l’equip de geògrafs de Pau Vila, que varen proposar, en època republicana, una nova concepció de l’ús del territori a Catalunya.
La feina dels Consells Comarcals de l’Alt Pirineu, que han suavitzat els dèficits administratius dels petits ajuntaments.
Els estudis del MAB 6 ALT PIRINEU dels anys 1987-1988. Defensaven la necessària potenciació de les capitals de comarca i les capçaleres de les valls.
El Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, aprovat el 25 de juliol de 2006, va reivindicar dotar el Pirineu de més capacitat d’autogovern i de gestió conjunta.
La Comisión de Entidades Locales del Senat ha analitzat el despoblament de les zones rurals i de les zones de muntanya. Així, a la «Ponència de estudio para la adopción de medidas en relación con la despoblación en España» (Senat: Boletín Oficial de las Cortes Generales, núm. 505 (17 d’abril de 2015)) hi trobem un ventall d’accions fiscals, laborals i administratives per lluitar contra el despoblament rural i, per extensió, de les zones de muntanya.
Els escassos suports públics rebuts per la iniciativa privada en les activitats, agràries, artesanals, industrials o turístiques, comercials o professionals. Cal impregnar l’Administració de cultura territorial i aconseguir l’aprofitament òptim dels diners públics.