El despoblament al Cap de Creus. La Vall de Santa Creu com a exemple: les possibilitats de les postals com a font documental i l’anàlisi de les infraestructures

El Cap de Creus va viure al s. XVIII un gran creixement econòmic a redós de l’expansió de la vinya i el comerç del vi i dels aiguardents. Un segle més tard la fil·loxera posava fi a aquella època daurada. L’economia rural de la zona va viure més o menys estancada fins a mitjan s. XX, quan la gelada del 1956 va suposar la crisi de l’olivera i la posterior emergència del turisme va desplaçar la població de l’agricultura cap als serveis. La manca de comunicacions i de serveis a la ciutadania va suposar el despoblament dels masos i els nuclis rurals a l’interior del massís. La Vall de Santa Creu, veïnat mil·lenari agregat al Port de la Selva, n’és un clar exemple. L’abandonament va durar poc més d’una dècada. Alguns estiuejants a partir dels vuitanta i algun antic poblador van iniciar el camí de la recuperació, procés queva culminar a finals dels noranta amb l’asfaltatge de la tan anhelada carretera i la instal·lació d’una estació captadora d’aigua que han permès la recuperació de la vida amb famílies establertes tot l’any i que l’indret esdevingui un preuat rebeig de pau a tocar del litoral. Part de la família materna de l’autor prové d’aquest veïnat i ha conservat postals que donen testimoni d’alguns elements d’aquesta diàspora, cosa que permet conèixer microrealitats migratòries.