Consideracions sobre l’evolució del despoblament a la Val d’Aran: el cas del terçó de Quate Lòcs.

L’equilibri territorial de la Val d’Aran ha estat condicionat pel canvi socioeconòmic que experimentà a partir de l’arribada de l’esquí amb l’emblemàtica estació de Baqueira-Beret. També l’obertura del túnel de Vielha va ser un factor decisiu en la vida aranesa, i, per tant, el Baish Aran ha perdut el paper de contrapoder de la capital en favor del Naut Aran, i ha esdevingut, no obstant, una reserva de la identitat del país. L’estudi de l’evolució demogràfic permet copsar com el nord de la Val d’Aran encara manté un pes específic important, tot i el creixement notable de la part alta en les darreres dècades. Comprovem l’eclosió de la població amb el fenomen miner a mitjans del segle XIX, la progressiva davallada fins als estralls de la Guerra Civil i la remuntada fins gairebé igualar aquell pic del nou-cents. Les dues poblacions més importants del terçó de Quate Lòcs són Les i Bossòst, molt properes
entre sí i a la vegada amb serveis complementaris; però l’estudi de l’evolució demogràfica permet comprovar com gairebé sempre la darrera ha estat la més habitada. Canejan i la vall de Toran tenen la peculiaritat de comptar amb el nombre més destacat de petits nuclis habitats de l’Aran, dels quals destaca Bòrdius, que ha esdevingut una icona dels despoblats de muntanya.