Cabanes, tancats i llogarrets a l’alta muntanya. El Despoblat de Casesnoves i la llarga història de poblament, abandó i reocupacions del Pirineu

Les zones d’alta muntanya són espais idonis per a copsar el pas del temps. Per als habitants de les ciutats, en general, representen àmbits essencialment naturals que destaquen pel seu valor paisatgístic. A diferència d’altres medis, ens costa reconèixer-hi traces de la presència humana. No obstant això, les recents investigacions mostren que l’alta muntanya pirinenca ha estat habitada des de la Prehistòria. Aquestes recerques han permès descobrir una gran quantitat de restes arqueològiques, les més antigues de les quals daten de fa 10.000 anys. En aquesta comunicació volem presentar alguns d’aquests vestigis de poblament situats en dos moments diferenciats del temps. El primer, el Despoblat de Casesnoves, abandonat a finals de l’Edat Mitjana, que destaca per la seva gran quantitat de recintes habitacionals i tancats ramaders, a més d’un possible espai de culte. Després presentem els conjunts del Pletiu de Mainera i l’Orri Vell, relacionats amb la transhumància tradicional dels últims segles i que van ser abandonats en algun moment entre els segles XIX i XX. Finalment, volem exposar algunes reflexions sobre la importància patrimonial d’aquestes restes i les possibles aportacions que es poden fer des de l’Arqueologia del Territori a la gestió i planificació sostenible dels espais de muntanya.