Els Goigs a la Verge de Pardines.

Fins ben entrat el segle XX al poble de Pardines es cantava, en el marc de la festa de Caramelles, el dissabte i el diumenge sants, una cançó que correspn al gènere poeticomusical  d'origen medieval dels goigs.  Aquests goigs  també eren coneguts en altres pobles de la comarca del Ripollès i a les comarques veïnes d'Osona, la Garrotxa, l'Empordà, el Conflent, el Vallespir i el Rosselló.                                                                                                                                                                        Els goigs de Pardines són una eina molt útil per estudiar l'origen i la transmissió d'aquest tipus de composicions.  Un manuscrit de Sant Bartomeu de Grau de l'any  1500 els posa en relació amb la tradició poètica culta medieval.  La doble transmissió, per via oral  en el marc de les Caramelles i per via escrita  en el marc d'un santuari, ens mostra els dos àmbits en que han estat presents els goigs, si més no, en una part de la Catalunya vella.  El cas de Pardines ens deixa una situació que caldria comprovar si és general o particular d'aquest poble: els goigs perduren en l'àmbit devocional, vinculats a un santuari, però han desaparegut quasi totalment de  l'àmbit de la festa de Caramelles. En efecte, a Pardines, els goigs a  Santa Magdalena es canten cada any  després de la missa que se celebra a l'ermita de Santa Magdalena en el marc de l'Aplec de Pasqüetes; per contra , el goigs de Caramelles es van deixar de cantar, amb tota probabilitat, durant els anys cinquanta del segle XX.