Patrimoni per al record: barraques, baumes i jaces de Queralbs

Queralbs ha estat un poble on la ramaderia ovina ha tingut una gran importància al llarg dels segles xix i xx. Fruit d’aquesta activitat s’han conservat en més o menys bon estat tot un seguit d’elements constructius en pedra seca relacionats amb la ramaderia.En aquest treball aporto la descripció i localització de quaranta-tres barraques amb els seus jaçals corresponents, set baumes i sis jaces del terme municipal de Queralbs. El motiu pel qual em vaig decidir a fer aquest treball és perquè el meu avi Miquel Riu, fill de Queralbs, havia exercit sempre l’ofici de pastor. Sovint, m’explicava que quan guardava la ramada a l’estiu, s’havia hagut de refugiar en una d’aquestes barraques per tal d’habitar-hi de forma temporal, aixoplugar-s’hi de la pluja o, senzillament, fer-hi una becaina per descansar després de llargues caminades. Així que el tema em va semblar molt interessant, perquè això volia dir caminar per les muntanyes del meu poble, cosa que a mi ja m’agrada, localitzar totes les barraques, jaces i baumes possibles i investigar sobre la vida dels pastors de Queralbs, però, més concretament, allà on es refugia venells i els ramats, és a dir, les baumes, les jaces i les barraques. Eren tantes les preguntes que se’m plantejaven i tan pocs els documents existents que, per fi, havia arribat el moment de buscar-ne tota la informació possible i plasmar-la per escrit, per tal que quedés constància d’aquest patrimoni popular que el temps i els canvis d’ofici aboquen a la desaparició. Quant a les fonts utilitzades, m’ha estat, sobretot, de gran ajut el treball d’Albert Herrero, Anna Domènech i Ariadna Benet (i altres) Inventari dels corrals i de les barraques de pastors de Queralbs, que constitueix la base del meu treball i del qual he utilitzat també alguns dibuixos.Es tractava d’anar localitzant les barraques, amb els seus jaçals corresponents, les baumes i jaces de tot el terme de Queralbs. Atesa la gran quantitat que n’hi ha, les he separades en dues parts: les que utilitzaven els pastors de Queralbs i les que feien servir els de Serrat. Un cop localitzades in situ, observàvem els elements característics de cada una d’elles (forma, armaris, sostre, detalls constructius…) i les situàvem en un mapa. Per poder localitzar i entendre la utilització d’aquest patrimoni, he entrevistat els pastors de Queralbs (avui en queden molt pocs), els quals, amb les seves vivències, m’han ajudat a conèixer com es desenvolupava l’ofici de pastor en aquestes contrades. El que sempre recordaré d’aquest treball són les estones meravelloses que hem passat caminant, contemplant les barraques i el seu entorn, i tastant una manera de viure, la dels pastors de Queralbs, ja molt lluny dela nostra.