Guerra Rússia-Ucraïna a TikTok. La representació de l’actualitat i el seu impacte

Article Sidebar

PDF (Castellano) EPUB (Castellano)

Main Article Content

Rebeca Suárez-Álvarez
Universidad Rey Juan Carlos
https://orcid.org/0000-0002-0102-4472
Antonio García-Jiménez
Universidad Rey Juan Carlos
https://orcid.org/0000-0002-8423-9486
Beatriz Catalina-García
Universidad Rey Juan Carlos
https://orcid.org/0000-0003-0464-3225

Les xarxes socials no sols han modificat les relacions interpersonals, sinó que també estan impactant en l’ecosistema informatiu. Els més joves es decanten per informar-se a través de les xarxes socials, en les quals periodistes i mitjans de comunicació tradicionals pugnen per mantenir el seu paper com a fonts d’informació. Per observar aquesta evolució en el consum informatiu, s’estudia la guerra entre Ucraïna i Rússia. S’investiguen els perfils-autors que publiquen més sobre aquest conflicte bèl·lic i els continguts més viralitzats a TikTok, la xarxa social més descarregada actualment. Mitjançant una anàlisi de contingut, s’examinen 420 vídeos sobre la guerra russoucraïnesa creats i compartits per 107 autors durant els primers 42 dies del conflicte (22/02/2022 – 05/04/2022). S’estudien els perfils de mitjans de comunicació, influencers, usuaris anònims, autoritats, professionals, entitats governamentals i internacionals i ONG com a fonts informatives del conflicte. Els resultats confirmen que els autors anònims i els influencers són els que comparteixen més continguts sobre la guerra, i que els influencers són els perfils més seguits, amb més de 113 milions d’audiència, xifra altament superior a l’aconseguida pels mitjans de comunicació verificats (més de 49 milions).

Paraules clau
xarxes socials, notícies, TikTok, Rússia, Ucraïna, guerra

Article Details

Com citar
Suárez-Álvarez, Rebeca et al. «Guerra Rússia-Ucraïna a TikTok. La representació de l’actualitat i el seu impacte». Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, 2023, vol.VOL 69, p. 149-66, doi:10.5565/rev/analisi.3587.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Rebeca Suárez-Álvarez, Antonio García-Jiménez, Beatriz Catalina-García, 2023


Drets d'autor

Els continguts publicats a Anàlisi estan subjectes a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Anàlisi) i l'autor de l'article. Els responsables d'Anàlisiagraeixen, però no exigeixen, que se'ls comuniquin els usos que es puguin fer dels continguts de la revista a partir d'aquesta llicència.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a drets d'autor.

Per a usos i llicències no previstos en aquestes normes de publicació és necessari contactar directament amb els directors de la revista a l'adreça: revista.analisi@uab.cat

Si no s'indica el contrari, s'entenen acceptades la política de confidencialitat i l'avís legal de la revista en el moment de completar el lliurament d'un article i en el moment d'executar el formulari de registre.

L'autor declara que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Rebeca Suárez-Álvarez, Universidad Rey Juan Carlos

Rebeca Suárez-Álvarez, profesora ayudante doctor e investigadora en el Grupo de Investigación en Comunicación, Sociedad y Cultura (GICOMSOC).

Antonio García-Jiménez, Universidad Rey Juan Carlos

Antonio García-Jiménez, Catedrático de Periodismo y Director de Grupo de investigación en Comunicación, Sociedad y Cultura (GICOMSOC) Grupo de Investigación en Comunicación, Sociedad y Cultura (GICOMSOC) España.

Beatriz Catalina-García, Universidad Rey Juan Carlos

Beatriz Catalina-García, contratado doctor e investigadora en el Grupo de Investigación en Comunicación, Sociedad y Cultura (GICOMSOC).

Referències

ALP, Z. Z. y ÖĞÜDÜCÜ, Ş. G. (2018). «Identifying topical influencers on twitter based on user behavior and network topology». Knowledge-Based Systems, 141, 211-221. https://doi.org/10.1016/j.knosys.2017.11.021

AMOEDO, A.; MORENO, E.; NEGREDO, S.; KAUFMANN-ARGUETA, J. y VARA-MIGUEL, A. (2023). Digital News Report España 2023. Pamplona: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra. https://doi.org/10.15581/019.2023

ASOCIACIÓN PARA LA INVESTIGACIÓN DE MEDIOS DE COMUNICACIÓN (AIMC, 2023). Primera Ola del Estudio General de Medios de 2023. Recuperado de https://www.aimc.es/blog/entrega-resultados-egm-1a-ola-2023/ [Fecha de consulta: 30/09/2023].

BALLESTEROS-HERENCIA, C. A. (2020). «La propagación digital del coronavirus: midiendo el engagement del entretenimiento en la red social emergente TikTok». Revista española de comunicación en salud, 1, 171-185. https://doi.org/10.20318/recs.2020.5459

BARTA, K. y ANDALIBI, N. (2021). «Constructing Authenticity on TikTok: Social Norms and Social Support on the “Fun” Platform». En: Proceedings of the ACM on Human-Computer Interaction, 5, 1-29. https://doi.org/10.1145/3479574

CASALÓ, L. V.; FLAVIÁN, C. e IBÁÑEZ-SÁNCHEZ, S. (2020). «Influencers on Instagram: Antecedents and consequences of opinion leadership». Journal of Business Research, 117, 510-519. https://doi.org/10.1016/j.jbusres.2018.07.005

CATALINA-GARCÍA, B. y SUÁREZ-ÁLVAREZ, R. (2022). «Twitter interaction between audiences and influencers. Sentiment, polarity, and communicative behaviour analysis methodology». Profesional de la información, 31 (6). https://doi.org/10.3145/epi.2022.nov.18

CERVI, L.; TEJEDOR, S. y GARCÍA, F. (2023). «TikTok and Political Communication: The Latest Frontier of Politainment? A Case Study». Media and communication, 11 (2). https://doi.org/10.17645/mac.v11i2.6390

CHAUME, F. (2019). «Audiovisual translation in the age of digital transformation». Reassesing dubbing. Historical approaches and current trends, 103-124. https://doi.org/10.1075/btl.148.05cha

DUFFY, A. y ANG, P. H. (2019). «Digital journalism: Defined, refined, or re-defined». Digital Journalism, 7 (3), 378-385. https://doi.org/10.1080/21670811.2019.1568899

EKSTRÖM, M. y WESTLUND, O. (2019). «The dislocation of news journalism: A conceptual framework for the study of epistemologies of digital journalism». Media and Communication, 7 (1), 259-270. https://doi.org/10.17645/mac.v7i1.1763

FIGUEREO BENÍTEZ, J. C.; OLIVEIRA, J. S. D. y MANCINAS‐CHÁVEZ, R. (2022). «TikTok como herramienta de comunicación política de los presidentes iberoamericanos [TikTok as a political communication tool for Iberoamerican presidents]». En: AGUADED GÓMEZ, J. I.; VIZCAÍNO VERDÚ, A.; HERNANDO GÓMEZ, Á. y BONILLA‐DEL RÍO, M. (eds.). Redes sociales y ciudadanía: Ciberculturas para el aprendizaje [Social media and citizenship: Cybercultures for learning]). Huelva: Grupo Comunicar Ediciones, 103-112.

GRÄVE, J. F. (2017). «Exploring the perception of influencers vs. traditional celebrities: are social media stars a new type of endorser». En: Proceedings of the 8th international conference on Social Media & Society, 1-5. http://dx.doi.org/10.1145/3097286.3097322

HERMIDA, A. y MELLADO, C. (2020). «Dimensions of social media logics: Mapping forms of journalistic norms and practices on Twitter and Instagram». Digital Journalism, 8 (7), 864-884. https://doi.org/10.1080/21670811.2020.1805779

HERNÁNDEZ-RUIZ, A. y GUTIÉRREZ, Y. (2021). «Analysing the Twitter accounts of licensed Sports gambling operators in Spain: a space for responsible gambling?». Communication & Society, 34 (4), 65-79. https://doi.org/10.15581/003.34.4.65-79

JÓDAR-MARÍN, J. Á. (2019). «New audio-visual formats in the cybermedia: from TV reports to videonews». Communication & Society, 32 (4), 63-75. https://dx.doi.org/10.15581/003.32.4.63-75

KHATTAB, M. (2019). «Synching and performing: body (re)-presentation in the short video app TikTok». WiderScreen, 21 (1-2). Recuperado de https://urn.fi/URN:NBN:fi-fe202002074858 [Fecha de consulta: 30/09/2023].

KLIGLER-VILENCHIK, N.; HERMIDA, A.; VALENZUELA, S. y VILLI, M. (2020). «Studying incidental news: Antecedents, dynamics and implications». Journalism, 21 (8), 1025-1030. http://dx.doi.org/10.1177/1464884920915372

KOWALCZYK, C. M. y POUNDERS, K. R. (2016). «Transforming celebrities through social media: the role of authenticity and emotional attachment». Journal of Product & Brand Management, 25 (4), 345-356. https://doi.org/10.1108/JPBM-09-2015-0969

KRIPPENDORFF, K. (2018). Content analysis: An introduction to its methodology. Londres: Sage publications.

KRUMSVIK, A. H. (2018). «Redefining user involvement in digital news media». Journalism practice, 12 (1), 19-31. https://doi.org/10.1080/17512786.2017.1279025

LESJAK, Z. (2023). Estadísticas de usuarios de TikTok - ¿Quién utiliza TikTok en 2023? Recuperado de https://tridenstechnology.com/es/tiktok-estadisticas-usuarios/ [Fecha de consulta: 30/09/2023].

MELLADO, C. y HERMIDA, A. (2021). «The promoter, celebrity, and joker roles in journalists’ social media performance». Social Media + Society, 7 (1), 1-11. https://doi.org/10.1177/2056305121990643

NEGREIRA-REY, M. C.; VÁZQUEZ-HERRERO, J. y LÓPEZ-GARCÍA, X. (2022). «Blurring Boundaries between Journalists and Tiktokers: Journalistic Role Performance on TikTok». Media and Communication, 10 (1), 146-156. https://doi.org/10.17645/mac.v10i1.4699

NEWMAN, N.; FLETCHER, R.; EDDY, K.; ROBERTSON, C. T. y KLEIS NIELSEN, R. (2023). Reuters Institute Digital News Report 2023. Recuperado de https://drive.google.com/file/d/1ZszuDiwChZoSMhbjjJII29krPqYPQ6am/view [Fecha de consulta: 30/09/2023].

NEWMAN, N.; FLETCHER, R.; SCHULZ, A.; ANDI, S.; ROBERTSON, C. T. y KLEIS NIELSEN, R. (2021). Digital News Report 2021. Recuperado de https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/digital-news-report/2021 [Fecha de consulta: 30/09/2023].

OBERLO (2023). Tiktok Age Demographics. Recuperado de https://www.oberlo.com/statistics/tiktok-age-demographics [Fecha de consulta: 30/09/2023].

PEÑA-FERNÁNDEZ, S.; LARRONDO-URETA, A. y MORALES-I-GRAS, J. (2022). «Current affairs on TikTok. Virality and entertainment for digital natives». Profesional de la Información, 31 (1). https://doi.org/10.3145/epi.2022.ene.06

PÉREZ, S. (2022). «TikTok breaks records as top grossing app in Q3, as overall app store revenue declines». TechCrunch. Recuperado de https://acortar.link/xzkzFP [Fecha de consulta: 30/09/2023].

RUBY, D. (2023). 45+ TikTok Statistics In 2023 (Users, Revenue & Trends). Recuperado de https://www.demandsage.com/tiktok-user-statistics/ [Fecha de consulta: 30/09/2023].

SÁNCHEZ GONZALES, H. M. y CANAVILHAS, J. (2022). «Tendencias en la digitalización del periodismo». Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura, 66, 3-8. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3549

SHOEMAKER, P. J. (2020). «Gatekeeping and Journalism». En: Oxford Research Encyclopedia of Communication. Oxford: Oxford University Press. http://dx.doi.org/10.1093/acrefore/9780190228613.013.819

SHUTSKO, A. (2020). «User-Generated Short Video Content in Social Media. A Case Study of TikTok». En: MEISELWITZ, G. (eds.). Social Computing and Social Media. Participation, User Experience, Consumer Experience, and Applications of Social Computing. Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-030-49576-3_8

SIDORENKO-BAUTISTA, P. y HERRANZ, J. M. (2020). «¿Es posible el periodismo en TikTok?». Telos Digital. Recuperado de https://telos.fundaciontelefonica.com/es-posible-el-periodismo-en-tiktok/ [Fecha de consulta: 30/09/2023].

SIDORENKO-BAUTISTA, P.; HERRANZ DE LA CASA, J. M. y CANTERO DE JULIÁN, J. I. (2020). «Use of New Narratives for COVID-19 reporting: from 360º videos to ephemeral TikTok videos in online media». Tripodos, 1 (47), 105-122. https://doi.org/10.51698/tripodos.2020.47p105-122

STATISTA (2023). Distribución porcentual de los usuarios de TikTok en España en 2023, por edad. Recuperado de https://es.statista.com/estadisticas/1178532/distribucion-porcentual-por-edad-de-los-usuarios-de-tittok-en-espana/ [Fecha de consulta: 30/09/2023].

SUÁREZ-ÁLVAREZ, R. y GARCÍA-JIMÉNEZ, A. (2021). «Centennials on TikTok: type of video. Analysis and comparative Spain-Great Britain by gender, age, and nationality». Revista Latina de Comunicación Social, 79, 1-22. https://www.doi.org/10.4185/RLCS-2021-1503

TAMIR, D. I. y MITCHELL, J. P. (2012). «Disclosing Information about the Self is Intrinsically Rewarding». En: Proceedings of the National Academy of Sciences, 109 (21), 8038-8043. https://doi.org/10.1073/pnas.1202129109

TEJEDOR CALVO, S.; CERVI, L.; ROBLEDO-DIOSES, K. y PULIDO RODRÍGUEZ, C. (2022). «Desafíos del uso de TikTok como plataforma educativa: una red multitemática donde el humor supera al debate». Aula Abierta, 51 (2), 121-128. https://doi.org/10.17811/rifie.51.2.2022.121-128

THE SOCIAL MEDIA FAMILY (2023). IX Informe sobre el uso de Redes Sociales en España. Recuperado de https://acortar.link/YVq59G [Fecha de consulta: 30/09/2023].

THORSEN, E. y JACKSON, D. (2018). «Seven characteristics defining online news formats: Towards a typology of online news and live blogs». Digital Journalism, 6 (7), 847-868. https://doi.org/10.1080/21670811.2018.1468722

VAN DIJCK, J. y POELL, T. (2013). «Understanding Social Media Logic». Media and Communication, 1 (1), 2-14. http://dx.doi.org/10.12924/mac2013.01010002

VÁZQUEZ-HERRERO, J.; DIREITO-REBOLLAL, S. y LÓPEZ-GARCÍA, X. (2019). «Ephemeral journalism: News distribution through Instagram stories». Social Media + Society, 5 (4), 1-13. https://doi.org/10.1177/2056305119888657

VÁZQUEZ-HERRERO, J.; NEGREIRA-REY, M. C. y LÓPEZ-GARCÍA, X. (2020). «Let’s dance the news! How the news media are adapting to the logic of TikTok». Journalism, 1-21. https://doi.org/10.1177/1464884920969092

WAHL-JORGENSEN, K. (2020). «An Emotional Turn in Journalism Studies?». Digital Journalism, 8 (2), 175-194. http://dx.doi.org/10.1080/21670811.2019.1697626

WE ARE SOCIAL y MEAKWATER (2023). Digital 2023: Global Overview Report. Recuperado de https://wearesocial.com/wp-content/uploads/2023/03/Digital-2023-Global-Overview-Report.pdf [Fecha de consulta: 30/09/2023].

WELBERS, K. y OPGENHAFFEN, M. (2019). «Presenting news on social media». Digital journalism, 7 (1), 45-62. https://doi.org/10.1080/21670811.2018.1493939

YAROSH, S.; BONSIGNORE, E.; MC.ROBERTS, S. y PEYTON, T. (2016). «YouthTube: Youth video authorship on YouTube and Vine». En: Proceedings of the 19th ACM Conference on Computer-Supported Cooperative Work & Social Computing, 1423-1437. https://doi.org/10.1145/2818048.2819961

YAU, J. C. y REICH, S. M. (2019). «It’s Just a Lot of Work: Adolescents’ Self‐Presentation Norms and Practices on Facebook and Instagram». Journal of research on adolescence, 29 (1), 196-209. https://doi.org/10.1111/jora.12376