Sonic identity and audio branding elements in Spanish radio advertising

El potencial emocional que té el so és un recurs excel·lent per a les empreses i institucions que busquen testar noves vies de comunicació amb els seus públics interessats a través dels sentits. No obstant això, són encara poques les organitzacions que inclouen el so com un transmissor de la seva identitat corporativa. El brànding sonor pretén ampliar els punts de contacte amb els públics mitjançant la incorporació d’elements sonors que faciliten el reconeixement dels valors de la marca. Aquesta investigació pretén conèixer l’ús que les corporacions fan del so com a eina comunicativa i avaluar la seva presència; però, sobretot, vol esbrinar si aquest ús obeeix a un plantejament estratègic o si, al contrari, és una decisió puntual marcada per la temporalitat de les campanyes publicitàries. Per fer-ho, s’ha utilitzat la ràdio com a suport, ja que es tracta del mitjà sonor per excel·lència i on es poden localitzar les manifestacions més conegudes del brànding sonor, com la cançó de marca, el jingle o el sonotip. L’explotació de la mostra, formada per 239 insercions emeses a les tres emissores generalistes de més audiència a Espanya, revela que només el 21% de les peces conté algun element de brànding sonor. Això indica que és una àrea per explorar per part de les organitzacions.

Paraules clau

brànding sonor, comunicació corporativa, estratègia, marca sonora, publicitat radiofònica

Com citar

Barrio Fraile, Estrella et al. «Identitat sonora i elements del brànding sonor a la publicitat radiofònica espanyola». Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, 2021, vol.VOL 65, p. 103-19, doi:10.5565/rev/analisi.3330.

Drets

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.

(c) Estrella Barrio Fraile, Ana María Enrique Jiménez, María Luz Barbeito Veloso, Anna Fajula Payet, 2021

Drets d'autor

Els continguts publicats a Anàlisi estan subjectes a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Anàlisi) i l'autor de l'article. Els responsables d'Anàlisiagraeixen, però no exigeixen, que se'ls comuniquin els usos que es puguin fer dels continguts de la revista a partir d'aquesta llicència.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a drets d'autor.

Per a usos i llicències no previstos en aquestes normes de publicació és necessari contactar directament amb els directors de la revista a l'adreça: revista.analisi@uab.cat

Si no s'indica el contrari, s'entenen acceptades la política de confidencialitat i l'avís legal de la revista en el moment de completar el lliurament d'un article i en el moment d'executar el formulari de registre.

L'autor declara que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Referències

ALLAN, D. (2015). “Audiobranding an ROI-A review”. In: Audio Branding Yearbook 2014/2015. Baden-Baden: ABA. Nomos Edition. https://doi.org/10.5771/9783845260815-103

ARICHÁBALA, J. K. (2014). Estudio de audio-branding, construcción de una marca: caso aplicado a un nuevo producto en la ciudad de Azogues para el 2014. Cuenca: Universidad de Cuenca (Ecuador). Retrieved January 23, 2020, from http://dspace.ucuenca.edu.ec/bitstream/123456789/21215/1/Tesis.pdf.

AUDIO BRANDING ACADEMY (2019). Glossary. Retrieved October 22, 2019, from https://audio-branding-academy.org/knowledge/glossary/.

BALLOULI, K. and HEERE, B. (2015). “Sonic branding in sport: A model for communicating brand identity through musical fit”. Sport Management Review, 18 (3), 321-330. https://doi.org/10.1016/j.smr.2014.03.001

BARBEITO, M. L., BARRIO, E., ENRIQUE, A. M., FAJULA, A. and PERONA, J. J. (2019). “La marca que se escucha: estrategias sonoras en el branding de las instituciones”. In: ARROYO ALMARAZ, I., VICENTE FERNANDEZ, M.ª P. and CALLE MENDOZA, S. (coords.). Las herramientas digitales en la comunicación social. Madrid: Fragua, 55-71.

BARBEITO, M. L. and PERONA, J. J. (2019). “Comunicación organizacional en clave sonora: el caso de Blink, los podcasts de BBVA”. El profesional de la información, 28 (5), 1-9. https://doi.org/10.3145/epi.2019.sep.11

BARRIO, E. (2018). “La gestión de la responsabilidad social corporativa: Propuesta de un modelo teórico”. Questiones Publicitarias, 1 (22), 59-68. https://doi.org/10.5565/rev/qp.311

BRAND FINANCE (2019). Global Intangible Finance Tracker. Retrieved January 23, 2020, from https://brandfinance.com/images/upload/gift_2.pdf.

CHANG, W. L. and CHANG, Y. T. (2013). “Exploring the path from sound to brand on customer intention”. International Information Institute Ltd., 16 (10), 7493-7505.

CUEVAS, E., SÁNCHEZ, M. and MATOSAS, L. (2019). “Bibliometric analysis of studies of brand content strategy within social media”. Comunicacion y Sociedad (Mexico), 2019(e7441), 1-25. https://doi.org/10.32870/cys.v2019i0.7441

DALMORO, M., ISABELLA, G., ALMEIDA, S. O. de and DOS SANTOS FLECK, J. P. (2019). “Developing a holistic understanding of consumers' experiences: An integrative analysis of objective and subjective elements in physical retail purchases”. European Journal of Marketing, 53 (10), 2054-2079. https://doi.org/10.1108/EJM-10-2016-0586

FLYABIT (2013). I Estudio Flyabit Audio Branding España. Flyabit Audio Branding Studio

GRAAKJÆR, N. J. and BONDE, A. (2018). “Non-musical sound branding - a conceptualization and research overview”. European Journal of Marketing, 52 (7/8), 1505-1525. https://doi.org/10.1108/EJM-09-2017-0609

GUERRA, G. (2013). Music Branding, qual é o som da sua marca? Rio de Janeiro: Elsevier.

GUSTAFSSON, C. (2015). “Sonic branding: A consumer-oriented literature review”. Journal of Brand Management, 22 (1), 20-37. https://doi.org/10.1057/bm.2015.5

INFOADEX (20 de febrero de 2019). Estudio InfoAdex de la Inversión Publicitaria en España 2019. Recuperado el 19 de septiembre de 2019 de https://www.infoadex.es/home/estudio-infoadex-de-la-inversion-publicitaria-en-espana-2019/.

JACKSON, D. (2003). Sonic Branding. New York: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9780230503267

KHANDELWAL, M., SHARMA, A., INDORIA, V. and JAIN, V. (2020). “Sensory marketing: an innovative marketing strategy to sustain in emerging markets”. International Journal of Public Sector Performance Management, 6 (2), 236-245. https://doi.org/10.1504/IJPSPM.2020.106730

KRISHNAN, V., KELLARIS, J. J. and AURAND, T. W. (2012). “Sonic logos: can sound influence willingness to pay?”. Journal of Product & Brand Management, 21 (4), 275-284. https://doi.org/10.1108/10610421211246685

KRISHNAN, V., A. MACHLEIT, K., J. KELLARIS, J., Y. SULLIVAN, U. and W. AURAND, T. (2014). “Musical intelligence: explication, measurement, and implications for consumer behavior”. Journal of Consumer Marketing, 31 (4), 278-289. https://doi.org/10.1108/JCM-01-2014-0843

LUSENSKY, J. (2010). Sounds like branding. Sweden: Heartbeats International.

MALENKAYA, Y. and ANDREYEVA, A. (2016). “Fashion and audio branding: The analysis and interpretation of luxury fashion marketing concepts”. Journal of Global Fashion Marketing, 7 (4), 291-304. https://doi.org/10.1080/20932685.2016.1198238

MAS, L., COLLELL, M.-R. and XIFRA, J. (2017). “The Sound of Music or the History of Trump and Clinton Family Singers: Music Branding as Communication Strategy in 2016 Presidential Campaign”. American Behavioral Scientist, 61 (6), 584-599. https://doi.org/10.1177/0002764217701214

MORAL, M. and FERNÁNDEZ ALLES, M. T. (2012). “Nuevas tendencias del marketing: el marketing experiencial”. Entelequia. Revista Interdisciplinar, 14, 237-251. Retrieved from https://revistaentelequia.wordpress.com/2012/05/01/nuevas-tendencias-del-marketing-el-marketing-experiencial/.

ORTEGÓN-CORTÁZAR, L. and GÓMEZ RODRÍGUEZ, A. (2016). “Gestión del marketing sensorial sobre la experiencia del consumidor”. Revista de Ciencias Sociales, XXII (3), 67-83.

PATHAK, A., CALVERT, G. A. and LIM, L. K. S. (2020). “Harsh voices, sound branding: How voiced consonants in a brand's name can alter its perceived attributes”. Psychology & Marketing, 37 (6), 837-847. https://doi.org/10.1002/mar.21346

PEDRERO-ESTEBAN, L. M., BARRIOS-RUBIO, A. and MEDINA-ÁVILA, V. (2019). “Teenagers, smartphones and digital audio consumption in the age of Spotify”. Comunicar, 27 (60), 103-112. https://doi.org/10.3916/C60-2019-10

PIÑEIRO-OTERO, T. (2015). “From jingle to corporate radios. An approach to audio branding concept”. Prisma Social, 14, 663-688. Retrieved October 10, 2019, from https://www.isdfundacion.org/publicaciones/revista/numeros/14/secciones/abierta/nbiblio_01_jingle_radios.html.

VERITONIC (2019). Audio Logo Index 2019. The Ranking of Sonic Branding Effectiveness.

VIDAL, M. (2018). Branding Sonoro Sonokey. El método de impulso emocional y mnemotécnico para las marcas. Barcelona: Editorial UOC.

VILLAGRA, N. (2015). “La gestión de intangibles y la dirección de comunicación”. In: A. M. ENRIQUE and F. MORALES (Eds.). Somos estrategas. Dirección de Comunicación Empresarial e Institucional. Barcelona: Gedisa, 61-84.

ZOGHAIB, A. (2017). “The contribution of a brand spokesperson's voice to consumer-based brand equity”. Journal of Product & Brand Management, 26 (5), 492-502. https://doi.org/10.1108/JPBM-06-2016-1230

Article Sidebar

Main Article Content

Article Details

Drets d'autor

Articles més llegits del mateix autor/a