La televisió dels mil·lennistes: una aproximació als seus hàbits de visionament
Article Sidebar
Main Article Content
La televisió viu una etapa de transformació sense precedents a causa de la naturalesa disruptiva de les innovacions tecnològiques derivades de la digitalització i la convergència del mitjà amb internet. D’un model televisiu lineal s’ha passat a una televisió connectada, multipantalla, interactiva i personalitzada, en la qual s’han modificat radicalment els processos de producció, comercialització i visionament dels continguts audiovisuals.
Aquests processos s’han vist potenciats per la irrupció dels usuaris mil·lennistes, el públic jove adult, per als quals aquests canvis són naturals. Aquest article analitza l’impacte sobre el sector televisiu dels canvis en els hàbits de visionament generats per aquest grup. Per fer-ho, a més de realitzar una revisió bibliogràfica, s’ha recorregut a l’enquesta com a eina metodològica principal per conèixer els nous hàbits de visionament. Així, s’ha aplicat un qüestionari en línia a un panel de consumidors representatiu de la població internauta espanyola amb edats compreses entre els 18 i els 35 anys (mil·lennistes), del qual s’ha obtingut una alta taxa de resposta —propera al 60 %, percentatge corresponent a 518 enquestats—, amb un error mostral del 3,1 % considerant una variància màxima i un 95 % de confiança. Es conclou que la competència de les plataformes audiovisuals en línia disminueix el temps dedicat al consum televisiu convencional, especialment entre els sectors més joves de la població, i que això ha obligat els operadors de televisió tradicionals a renovar el seu model i a apostar per noves estratègies i continguts que canvien substancialment la seva pròpia identitat.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Anàlisi estan subjectes a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Anàlisi) i l'autor de l'article. Els responsables d'Anàlisiagraeixen, però no exigeixen, que se'ls comuniquin els usos que es puguin fer dels continguts de la revista a partir d'aquesta llicència.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a drets d'autor.
Per a usos i llicències no previstos en aquestes normes de publicació és necessari contactar directament amb els directors de la revista a l'adreça: revista.analisi@uab.cat
Si no s'indica el contrari, s'entenen acceptades la política de confidencialitat i l'avís legal de la revista en el moment de completar el lliurament d'un article i en el moment d'executar el formulari de registre.
L'autor declara que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Enrique Guerrero Pérez, Universidad de Navarra
Profesor Titular de Universidad
Departamento de Cultura y Comunicación Audiovisual
Cristina González Oñate, Universitat Jaume I
Profesora contratada doctora
Coordinadora Prácticas Internacionales Facultad Humanas