Cap a l’americanització de les campanyes electorals? L’ús de Facebook i Twitter a Espanya, Estats Units i Noruega
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
La primera victòria electoral d’Obama va demostrar que, per guanyar unes eleccions, cal tenir presència a les xarxes socials: és innegable que a la majoria dels països desenvolupats les campanyes en línia estan reemplaçant les campanyes tradicionals.
Molts acadèmics ja parlen d’una americanització de la política i assumeixen que en les campanyes electorals els partits polítics i els candidats dels països més democratitzats copien les estratègies i les eines que s’utilitzen als Estats Units. No obstant això, les característiques intrínseques dels sistemes polítics i les peculiaritats de la cultura política de cada país poden influir en la manera d’utilitzar les xarxes socials en les campanyes electorals. Per mesurar com tots aquests factors poden ser determinants en les campanyes electorals, analitzem com els candidats van utilitzar les xarxes socials més populars, Facebook i Twitter, en tres països diferents, amb un sistema polític, electoral i de partits diferent i també una cultura política diferent: Espanya (2011), EUA (2012) i Noruega (2013).
L’anàlisi conclou que, si bé les campanyes electorals dels països més democratitzats cada cop s’assemblen més, el sistema i la cultura política de cada país encara influeixen en la qualitat de les campanyes electorals i en les estratègies que es despleguen durant el període electoral.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Anàlisi estan subjectes a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Anàlisi) i l'autor de l'article. Els responsables d'Anàlisiagraeixen, però no exigeixen, que se'ls comuniquin els usos que es puguin fer dels continguts de la revista a partir d'aquesta llicència.És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a drets d'autor.
Per a usos i llicències no previstos en aquestes normes de publicació és necessari contactar directament amb els directors de la revista a l'adreça: revista.analisi@uab.cat
Si no s'indica el contrari, s'entenen acceptades la política de confidencialitat i l'avís legal de la revista en el moment de completar el lliurament d'un article i en el moment d'executar el formulari de registre.
L'autor declara que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Laura Cervi, Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.Núria Roca, Universitat Autònoma de Barcelona
Estudiant de doctorat del departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UABArticles més llegits del mateix autor/a
- Santiago Tejedor Calvo, Laura Cervi, Gabriel Jaraba, Fernanda Esperanza Tusa, Periodistes espanyols a Twitter: diagnosi de què i com els periodistes espanyols parlen de política, afers internacionals, societat, comunicació i cultura , Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura: Núm. 63 (2020)