Sèries de TV i videojocs: la poètica de la serialitat en la forma lúdica

Aquest treball planteja la trobada entre les sèries de ficció televisives i els videojocs sota la perspectiva dels recents treballs sobre la serialitat digital. Els canvis que s’han produït en diverses disciplines en les últimes dècades cap a la incorporació de noves formes de diàleg entre els mitjans, sia des del transmèdia, les teories dels mons possibles, l’ecologia dels mitjans o els models informàtics, han portat al fet que es revisin els paradigmes amb els quals tradicionalment s’han configurat les teories ontològiques dels videojocs. La forma serial basa la seva narrativa en el maneig de la repetició, el canvi i la continuïtat. De la seva combinació neixen els diferents models seriats: la sèrie i el serial. Aquests models són formes de representar les interaccions entre temps, personatge i acció, uns patrons que s’adeqüen perfectament a les dimensions en les quals el videojoc utilitza la repetició: una dimensió performativa on el gameplay impera sobre l’evolució del personatge i la narració, una dimensió probatòria on l’assaig i l’error és la base de l’evolució en les habilitats i una tercera on la progressió del personatge/jugador busca tancar conclusivament una història. El treball traça el paral·lelisme entre aquests tres models de ficció i els videojocs i busca obrir unes noves perspectives de l’estudi del temps en els videojocs, més proper a l’experiència del jugador que a l’anàlisi textual.