La femme fatale a les sèries humorístiques espanyoles: una renovació de l'estàndard a les sèries Aída i La que se avecina

La representació de la "femme fatale" sorgida a la mitologia i la cultura clàssica i recuperada fidelment per la literatura i la pintura romàntica continua sent una representació femenina que causa furor als nous productes culturals.

En la ficció televisiva, com també passa al cinema, la representació d'una dona forta, seductora i capaç de mobilitzar i incomodar la figura masculina suposa un reclam fidel gairebé omnipresent a les peces. Tanmateix, a la ficció televisiva amb caràcter humorístic, en concret, a les sèries humorístiques, l'ús d'aquest o altres estereotips clàssics normalment suposa una adaptació o reestructuració que altera d'alguna manera el significat tradicional de la representació. La ficció televisiva, com altres productes culturals sorgits de la indústria creativa, adapta, reestructura i/o redefineix l'estereotip i el representa manipulat, estandarditzat i camuflat, en un intent d'adaptar el seu significat fonamental al context en el qual reviu i a les necessitats finals del propi producte de ficció.

Aquest article pretén aprofundir l'estudi de la representació de l'estereotip de la femme fatale en les sèries humorístiques espanyoles, centrant-se en la reflexió sobre la presència d'aquesta representació a les sèries Aida i La que se avecina, amb l'objectiu de conèixer com es representa la femme fatale, quin sentit adquireix la seva presència i com es manipula i distorsiona la seva estructura formal per exposar nous reflexes de femmes fatales, que són còpies inexactes de l'arquetip tradicional que les sustenta.