Docudrames a la televisió digital : periodisme, simulació i mentides

A la televisió moderna, alguns d’aquests espais intenten atrapar els espectadors a través de la seva intervenció en el desenvolupament del relat mitjançant qualsevol procediment que comporti una certa interactivitat. D’aquesta manera, les trucades telefòniques, els missatges de mòbil, els correus electrònics o les possibilitats que la Televisió Digital Terrestre (TDT) està en disposició d’oferir es converteixen en mecanismes per enriquir les històries i, simultàniament, captar audiència. En aquest text es constata que les produccions d’aquest tipus continuen partint d’esdeveniments autèntics d’interès periodístic. No obstant això, també s’observa que el component espectacular (més enllà del que hem comentat sobre la participació) està prenent una major rellevància en detriment del caràcter informatiu. Quan temàticament es recorre a situacions humanes límit, la temptació d’inventar dades augmenta, amb la qual cosa el format s’allunya del rigor i la precisió que reclama el periodisme. Mai abans les innovacions tecnològiques, com les relacionades amb la realitat virtual, havien permès presentar com si fossin certes determinades accions inventades. Tanmateix, el problema no està en la maquinària o en els programes informàtics, sinó en l’ús que se’n fa. De fet, també hi ha professionals que els utilitzen per incrementar la qualitat del seu treball.