Acompanyar les famílies amb fills amb discapacitat, és una opció pels EAP?

L’article defineix les característiques del que podria ser un bon acompanyament a les famílies amb fills o filles amb discapacitat, per després analitzar les possibilitats i competències dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) de dur-ho a terme amb prou eficàcia. Parteix d’un estudi de DINCAT (Discapacitat Intel·lectual de Catalunya), realitzat el 2010 i que fa una descripció de la realitat de les famílies amb persones amb discapacitats i planteja un seguit de propostes per tal de facilitar-los una major qualitat de vida. Es destaquen les propostes més importants que es podrien vincular amb els processos d’escolarització, que servirien per definir un bon model d’acompanyament en aquest aspecte. Llavors es repassen els moments clau en l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats, per descriure la possible intervenció de l’EAP en cada situació.

En les conclusions es destaca que l’EAP podria ser un referent per les famílies al llarg de l’escolarització si les seves condicions de treball poguessin garantir el temps suficient que els processos d’acompanyament requereixen. En qualsevol cas, es posa l’accent en la necessitat de considerar la família com a instància més rellevant a l’hora de prendre decisions que afectin els seus fills i filles a l’escola i a l’institut. Finalment, es planteja una proposta als professionals dels EAP i a la mateixa Administració per tal que, trenta anys després, repensin les funcions dels equips.