UN UNIVERS PLE D’ESTELS, UNA AULA PLENA DE SOMNIS

L’article fa referència a un projecte realitzat des de la tutoria amb un grup de 19 alumnes que cursaven
4t d’ESO amb adaptació curricular, els quals es caracteritzaven per ser rebels, poc estructurats,
desmotivats, mancats il·lusions i somnis..., en definitiva, un grup d’alumnes amb baixes expectatives i
confiança en les seves possibilitats.
Mitjançant una intervenció fonamentada en la pedagogia sistèmica, vam treballar els objectius i
metes a partir d’una mirada sistèmica, aprofundint en els seus pilars bàsics: ARRELS –
VINCLES – IDENTITAT – ALES (AVIA). L’objectiu final era proporcionar les eines personals als
alumnes perquè poguessin connectar amb la seva força, valor i confiança, desplegar les ALES i assolir
els seus somnis: en aquest cas obtenir l’ESO. Vam donar un lloc, agrair i dignificar les nostres ARRELS
(família) a l’aula; vam treballar els VINCLES (grup) per crear una cohesió gairebé inexistent entre
bona part dels alumnes, col·laborant per assolir les metes, i vam treballar la IDENTITAT (qui som
realment), quines són les creences (pensaments, emocions, accions) que ens limiten i quines ens
apoderen, quins valors i habilitats cal aprendre i desenvolupar per saber que la nostra vida la dissenyem
nosaltres i nosaltres en som els únics responsables.
Finalment, demostrar com un canvi de mirada cap a les potencialitats dels alumnes i de les seves
famílies, mes enllà de les seves dificultats, garanteix la màgia, l’alquímia i el canvi a l’aula.