Mans de drap Abordatge interdisciplinari de l’alumnat amb trastorns de conducta

Els Trastorns de Conducta (TC) tenen una elevada prevalença en la població infantil, es caracteritzen per una elevada heterogeneïtat en relació a la seva etiologia i manifestacions i presenten una important repercussió tant en els diferents grups de relació/socialització del nen (família/escola) com en el nen que ho pateix. Els TC precisen d‟un abordatge intensiu, transversal, interdisciplinari i de corresponsabilització de funcions entre els diferents recursos d‟intervenció. En aquesta línia, a Granollers s‟ha impulsat un programa de formació a docents on la metodologia emprada és la “construcció de cas” intentant afavorir una “mirada compartida” entre aspectes clínics i pedagògics i la transmissió horitzontal del coneixement entre els dos àmbits. Es presenta el cas d‟un nen de 8 anys amb diagnòstic de TC associat a un Trastorn de l‟Espectre Autista, des de la mirada de la seva tutora i es realitzen reflexions des de l‟àmbit educatiu i de salut mental. S‟identifiquen i es desenvolupen components importants amb“poder terapèutic” en l‟abordatge del TC: la relació docent– alumne, on el mestre esdevé una figura vincular positiva; la creació d‟un equip multidisciplinar coordinat que permeti un enfocament de proximitat ajustat a les necessitats del nen; la necessitat de la comprensió funcional de la conducta i en termes emocionals; la utilització de mesures universals d‟intervenció on es beneficien tots els alumne i faciliten la inclusió del nen; la necessitat de “cuidar” i acompanyar al tutor. A més, s‟ofereixen estratègies específiques d‟intervenció, de gestió d‟aula i de grup.