El record del pare en l’obra d’Estellés,

En aquest article Antònia Cabanilles mira d’acotar un aspecte molt concret de l’escriptura autobiogràfica, la construcció del record d’un temps llunyà, el de la infantesa, centrat en la figura paterna. Les vies explorades pel poeta en la narrativa ─el llibre de memòries Animal de records, bàsicament─ es repeteixen, potser amb una tonalitat i amb un ritme diferents, en la poesia. Cabanilles analitza si l’absència o la pèrdua d’hegemonia de la instància del narrador i de la linealitat propicia una altra focalització o altres formes de representació o d’expressió del record; i si una espurna del passat és suficient per a il·luminar un sentiment o sols pot constatar-ne la pèrdua.