El Bisbat d’Urgell en la segona meitat del segle XI: jurisprudència, convenientiae, simonia

Jurisprudència, convinença i simonia són conceptes inconnexos, però a la vegada claus per explicar dues realitats coincidents a l’Església d’Urgell de la segona meitat del segle XI. Al procés gradual de feudalització de la societat i de la pròpia institució, del qual la proliferació de la convinença, el document feudal per excel·lència, en dóna testimoni, s’hi afegeix la voluntat del pontificat romà d’imposar els nous dictats a l’Església catalana, arran de la celebració del Concili de Girona del 1068, on bàsicament es prengueren disposicions contra la simonia per tot el que comportava aquesta pràctica per als interessos de l’Església. Ambdós processos paral·lels suposaren per a aquesta institució un enfortiment de la seva posició al territori urgellenc, on aspectes fonamentals com el control de la justícia per part dels eclesiàstics esdevingueren decisius.