Els boscos de Riber d'Andorra: tipificació, cartografia i estat de conservació
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Andreu Salvat
Bernat Blasi
Miquel Campos
Anna Moles
Entre els anys 1999 i 2001 vàrem dur a terme un estudi exhaustiu de la flora i vegetació de les riberes d’Andorra. L’objectiu principal del projecte era conèixer el seu estat de conservació i quines eren les zones de major interès, tant des del punt de vista florístic com ecològic. Per això vàrem cartografiar les comunitats i formacions vegetals a una escala detallada, apta per a la gestió del territori. A partir de 24 codis bàsics de vegetació vàrem obtenir un mapa amb 345 combinacions de codis diferents, a cadascuna de les quals es va assignar un nivell de qualitat o estat de conservació. Totes les dades es van integrar en un Sistema d’Informació Geogràfica.
Entre els resultats destaca la detecció d’onze tàxons nous per a la flora andorrana, que són: Bromus ramosus Huds subsp. ramosus, Crepis paludosa (L) Moench, Humulus lupulus L, Impatiens balfourii Hook, Luzula sylvatica (Huds) Gaud subsp. sylvatica, Lysimachia nemorum L, L. ephemerum L, Mentha suaveolens Ehrh, Sanicula europaea L, Silene dioica (L) Clairv i Thalictrum flavum L. En canvi, des del punt de vista de les comunitats vegetals existeix una bona correspondència amb aquelles descrites per a contrades pirinenques veïnes. Les formacions vegetals més singulars són les salzedes amb megafòrbies (Veratro-Salicetum bicoloris) i els poblaments altimontans de Salix cinerea i Betula sp. pl..
La vegetació de ribera actual ocupa una superfície corresponent només a un 28,5 % del seu domini potencial, mentre que un 57 % de trams fluvials presenten un nivell d’alteració important. El corredor ripari del fons de les valls principals ha perdut la continuïtat, mentre que als cursos d’aigua secundaris els boscos de ribera mantenen encara una gran naturalitat. Aquesta situació compromet de forma notable importants funcions ecològiques de les riberes, com ara la connectivitat ecològica o la laminació d’avingudes.
Per garantir la conservació de la biodiversitat i ecologia dels rius andorrans és necessari emprendre mesures de protecció i gestió de les riberes, les quals han de tenir en compte l’existència de trams fluvials d’especial interès.
Entre els resultats destaca la detecció d’onze tàxons nous per a la flora andorrana, que són: Bromus ramosus Huds subsp. ramosus, Crepis paludosa (L) Moench, Humulus lupulus L, Impatiens balfourii Hook, Luzula sylvatica (Huds) Gaud subsp. sylvatica, Lysimachia nemorum L, L. ephemerum L, Mentha suaveolens Ehrh, Sanicula europaea L, Silene dioica (L) Clairv i Thalictrum flavum L. En canvi, des del punt de vista de les comunitats vegetals existeix una bona correspondència amb aquelles descrites per a contrades pirinenques veïnes. Les formacions vegetals més singulars són les salzedes amb megafòrbies (Veratro-Salicetum bicoloris) i els poblaments altimontans de Salix cinerea i Betula sp. pl..
La vegetació de ribera actual ocupa una superfície corresponent només a un 28,5 % del seu domini potencial, mentre que un 57 % de trams fluvials presenten un nivell d’alteració important. El corredor ripari del fons de les valls principals ha perdut la continuïtat, mentre que als cursos d’aigua secundaris els boscos de ribera mantenen encara una gran naturalitat. Aquesta situació compromet de forma notable importants funcions ecològiques de les riberes, com ara la connectivitat ecològica o la laminació d’avingudes.
Per garantir la conservació de la biodiversitat i ecologia dels rius andorrans és necessari emprendre mesures de protecció i gestió de les riberes, les quals han de tenir en compte l’existència de trams fluvials d’especial interès.
Article Details
Com citar
Salvat, Andreu et al. “Els boscos de Riber d’Andorra: tipificació, cartografia i estat de conservació”. Acta Botanica Barcinonensia, vol.VOL 49, pp. 375-92, https://raco.cat/index.php/ActaBotanica/article/view/76999.