El Rococó del regnat de Frederic el Gran al servei de l’Imperi Alemany: L’Exposició Universal de París de 1900 i les arts decoratives

A fi nals del segle xix l’historiador de l’art alemany Paul Seidel va redescobrir l’escultor i decorador Johann Melchior Kambly com a artista destacat del Rococó a la Prússia del regnat de Frederic el Gran. El taller de Kambly, que al segle xviii havia produït entre altres objectes mobiliari senyorial amb muntures de bronze daurat, oferia, arran del descobriment de Seidel, els orígens històrics d’una de les branques més prestigioses de la indústria artística contemporània de l’Imperi Alemany, la qual volia posar-se al dia amb els seus competidors, especialment el francès. El següent article desenvolupa com aquest argument, basat en els descobriments de l’historiador de l’art alemany Paul Seidel, va ser aprofi tat amb fi nalitats nacionalistes durant l’Exposició Universal de París de l’any 1900. S’argumentarà la seva utilització en dos nivells, en primer lloc, en el context de l’exposició presentada al Pavelló d’Alemanya, i posteriorment a través de l’exhibició d’un prestigiós conjunt de mobles contemporanis que l’ebenista Julius Zwiener havia creat per a l’emperador d’Alemany.