La il·lusió conversacional en els diàlegs didàctics de francès per a espanyols entre els segles XVI i XIX

Aquest treball pretén estudiar la representació de la llengua oral en els diàlegs didàctics redactats en llengua francesa i destinats a ensenyar aquesta llengua a un públic hispanoparlant, entre els segles XVI i XIX. Després d’exposar el marc teòric de la Lingüística de Varietats alemanya o de filiació coseriana (Koch i Oesterreicher 2001) del qual parteix aquest estudi, es presenten les característiques històriques i de format dels diàlegs didàctics, diferenciant-los dels textos didàctics posats en forma dialogada o gramàtiques erotemàtiques. El treball se centra, després, a determinar quin model de llengua parlada s’ha volgut representar en els diàlegs i a analitzar, posteriorment, fins a quin punt els autors dels diàlegs han buscat aconseguir un alt grau de versemblança respecte a les converses reals, quins són els elements que han actuat com a fre a la il·lusió conversacional i a quines raons responen les diferències de format que s’aprecien d’una època a una altra.