La construcció del discurs epistolar en un corpus cordobés del segle XVIII

Malgrat l’escassetat tradicional d’estudis lingüístics dedicats a l’anomenat primer espanyol modern, datat entre 1675 i 1830, estudis recents demostren que en aquesta època s’inicien i desenvolupen en la llengua espanyola canvis diversos i interessants d’índole gramatical, sintàctica o discursiva. Per això, donat el creixent interès pel gènere epistolar a causa del seu caràcter mixt (formulari i col·loquial), en el present treball pretenem contribuir a un millor coneixement de com es construeix el discurs en les cartes, comparant les diferents formes d’il·lació sintàctica, especialment les estructures subordinants i els connectors discursius, quins elements oracionals són els més recurrents, quin és el valor pragmàtic amb el qual s’empren i quins elements mostren aspectes de l’oralitat de l’època. Per a això s’analitzarà un corpus inèdit de cartes privades procedents de l’Arxiu Històric Provincial de Còrdova.