Canvien les llengües quan són digitalitzades? Algunes obervacions sobre el ciberllenguatge

Main Article Content

Joachim Steffen

Una resposta breu a la pregunta de si canvien les llengües quan són digitalitzades, seria negativa. Ara bé, una resposta més extensa és una mica més complexa, ja que implica distingir entre diferents nivells i registres de la llengua. L’article aborda l’evolució i l’impacte de l’àmbit digital sobre la dimensió de l’oralitat i l’escripturalitat i discuteix l’aplicabilitat del model de Koch i Oesterreicher (1985, 2011) en el context digital modern. L’article es dedica de manera central a dues qüestions del ciberllenguatge que concerneixen l’oralitat i l’escripturalitat. D’una banda, es tracta de com la comunicació digital es distingeix medialment de la distinció convencional entre el mitjà gràfic (visual) i el mitjà fònic. En aquest context, s’examinen les propietats semiòtiques dels emojis des d’una perspectiva escriptural-lingüística i es comparen amb les propietats semiòtiques dels signes lingüístics tradicionals (segons de Saussure 1945). S’argumenta que els textos digitals estan caracteritzats per un ús híbrid i multimodal de l’escriptura, que representa una espècie de nova escriptura jeroglífica per la coexistència de sistemes de signes iconogràfics i alfabètics. També es discuteixen els aspectes conceptuals del ciberllenguatge i es destaca que el mitjà exerceix un paper més important i interactua més amb el nivell conceptual en la comunicació digital del que Koch i Oesterreicher havien previst. Finalment, es considera l’impacte dels emojis i altres elements digitals com a formes d’expressió que modifiquen la proximitat comunicativa i que, en ser introduïts massivament i de manera no formal, representen un tipus de canvi lingüístic «des de baix».

Paraules clau
ciberllenguatge, semiòtica multimodal, oralitat, escripturalitat

Article Details

Com citar
Steffen, Joachim. “Canvien les llengües quan són digitalitzades? Algunes obervacions sobre el ciberllenguatge ”. Anuari de filologia. Estudis de lingüística, vol.VOL 14, pp. 547-6, doi:10.1344/AFEL2024.14.21.