Canvien les llengües quan són digitalitzades? Algunes obervacions sobre el ciberllenguatge

Una resposta breu a la pregunta de si canvien les llengües quan són digitalitzades, seria negativa. Ara bé, una resposta més extensa és una mica més complexa, ja que implica distingir entre diferents nivells i registres de la llengua. L’article aborda l’evolució i l’impacte de l’àmbit digital sobre la dimensió de l’oralitat i l’escripturalitat i discuteix l’aplicabilitat del model de Koch i Oesterreicher (1985, 2011) en el context digital modern. L’article es dedica de manera central a dues qüestions del ciberllenguatge que concerneixen l’oralitat i l’escripturalitat. D’una banda, es tracta de com la comunicació digital es distingeix medialment de la distinció convencional entre el mitjà gràfic (visual) i el mitjà fònic. En aquest context, s’examinen les propietats semiòtiques dels emojis des d’una perspectiva escriptural-lingüística i es comparen amb les propietats semiòtiques dels signes lingüístics tradicionals (segons de Saussure 1945). S’argumenta que els textos digitals estan caracteritzats per un ús híbrid i multimodal de l’escriptura, que representa una espècie de nova escriptura jeroglífica per la coexistència de sistemes de signes iconogràfics i alfabètics. També es discuteixen els aspectes conceptuals del ciberllenguatge i es destaca que el mitjà exerceix un paper més important i interactua més amb el nivell conceptual en la comunicació digital del que Koch i Oesterreicher havien previst. Finalment, es considera l’impacte dels emojis i altres elements digitals com a formes d’expressió que modifiquen la proximitat comunicativa i que, en ser introduïts massivament i de manera no formal, representen un tipus de canvi lingüístic «des de baix».