A propòsit de la redundància de “subir para arriba, bajar para abajo, salir para afuera” i “entrar para adentro”

En aquest article s’estableix una diferència entre la redundància com a mera repetició (R1) i la redundància com a forma de concordança lèxica (R2) per analitzar les expressions subir para arriba ’pujar cap a dalt’, bajar para abajo ’baixar cap a baix’, salir para afuera ’sortir cap a fora’ i entrar para adentro ’entrar cap a dins’. Primer, s’extreuen les ocurrències d’aquestes expressions de dos corpus i, a continuació, es classifiquen tenint en compte el component del moviment focalitzat (Meta, Trajectòria, Via o Direcció) i el tipus de redundància (R1 o R2). En l’anàlisi de la R2, s’especifica quin matís semàntic aporta l’adjunt preposicional, que deixa d’interpretar-se com a redundant (R1). S’examinen també les implicacions teòriques que comporta la distinció R1-R2; entre elles, la gradació de les expressions redundants, la naturalesa del significat aportat, proposicional a la R2 i comunicatiu a la R1, i la relació del significat proposicional amb les propietats aspectuals dels predicats verbals.