Productivitat i pragmàtica en la sintaxi dels clítics pronominals en català antic
Article Sidebar
Main Article Content
En català antic, com en la resta de llengües romàniques, la posició dels pronoms febles amb les formes verbals finites estava motivada per restriccions pragmaticosintàctiques (Batllori et al. 2005). Progressivament, es va produir un procés de fixació (vg. Lehmann 1985: 306-307) d’aquests pronoms en la posició preverbal. L’objectiu d’aquest article és quantificar i datar aquest canvi des del segle xiii fins al segle xvi considerant tant la freqüència d’ús de les diferents posicions dels pronoms febles (token frequency, Bybee 2003) com la varietat d’entorns en què la proclisi esdevé possible (type frequency, Bybee 2003).
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Aina Torres Latorre, 2023
Drets d'autor
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.