De l'atenuació a la cohesió. La polifuncionalitat dels mecanismes pragmàtico-discursius més enllà dels marcadors

Aquest article es proposa mostrar com en la interacció dialògica s’utilitzen expressions que contribueixen simultàniament a dues macrofuncions molt diferents: la interaccional, dins de la qual se situa l’atenuació de la força il·locutiva de l’enunciat, i la metadiscursiva, amb la qual es relacionen l’establiment de cohesió o la segmentació estructural o informativa del discurs. El principal objectiu és alimentar el fins ara escàs interès que la lingüística especialitzada en l’anàlisi de la llengua parlada ha mostrat tant per l’anàlisi conjunta de cohesió i atenuació com per l’estudi de la polifuncionalitat, que, més enllà dels marcadors del discurs, és possible detectar en molts altres mecanismes pragmàtic-discursius. En concret, en els exemples que s’analitzen es presta especial atenció a les recuperacions anafòriques propiciades per moviments de concessió en seqüències argumentatives; a la reformulació; a expressions construïdes sobre la base de no sé, que serveixen tant per a fingir ignorància com per a cedir el torn; i a un conjunt d’expressions d’acotació d’una determinada expressió a l’àmbit de l’opinió personal que semblen estar especialitzant-se en la presa de torn.