Laudatio del Dr. Claudi Esteva: el paper institucionalitzador
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Joan Prat Carós
Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.
Paraules clau
Antropologia social, exili, homenatge, Catalunya, Estat espanyol, institucionalització de l’antropologia
Article Details
Com citar
Prat Carós, Joan. “Laudatio del Dr. Claudi Esteva: el paper institucionalitzador”. Arxiu d’Etnografia de Catalunya, no. 19, pp. 81-86, https://raco.cat/index.php/AEC/article/view/356133.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Jordi Roca Girona, Joan Josep Pujades, Montserrat Soronellas Masdeu, Oriol Romaní, Josep M. Comelles, Natalia Alonso Rey, Joan Prat Carós, Notes de recerca , Arxiu d'Etnografia de Catalunya: Núm. 14 (2014)
- Joan Prat Carós, Amores lejanos. Historias de parejas transnacionales. , Arxiu d'Etnografia de Catalunya: Núm. 16 (2016)
- Joan Prat Caros, Entreverse, teoría y metodología práctica de las fuentes orales , Arxiu d'Etnografia de Catalunya: Núm. 13 (2013)
- Yolanda Bodoque-Puerta, Joan Prat Carós, Una mirada propia: un recorrido por los manuales de antropología en el contexto español , Arxiu d'Etnografia de Catalunya: Núm. 24 (2022)