Els Grups de Suport a Catalunya (2017-2019). De la repressió política a l’acció col·lectiva.

Article Sidebar

Accés

Main Article Content

Raúl López Álvarez
Universitat de Barcelona
https://orcid.org/0009-0001-6492-0610

Aquest article tracta d’oferir una visió a escala microsocial de la construcció social de la protesta. Per fer-ho, s’analitza el cicle de protestes que es desenvolupa a Catalunya del 2017 al 2019 i es para l’atenció en les respostes ofertes a escala microsocial contra les conseqüències de la judicialització del conflicte social i la repressió política. El nucli d’aquesta investigació són els Grups de Suport, els quals constitueixen la forma organitzativa generalitzada entre els diferents moviments socials actius durant el cicle de protestes per tractar de fer mutar la criminalització que pateixen en conflicte polític. Aquesta investigació suposa una aportació valuosa per l’estudi de la protesta Catalunya i pel que fa als processos de resignificació i construcció d’identitat davant un problema social per generar acció col·lectiva.

Paraules clau
Grups de Suport, Catalunya, Repressió política, Acció col·lectiva, Moviments socials, Construcció social de la protesta

Article Details

Com citar
López Álvarez, Raúl. «Els Grups de Suport a Catalunya (2017-2019). De la repressió política a l’acció col·lectiva». Anuari del Conflicte Social, 2024, núm. 15, p. e-47362, doi:10.1344/ACS2024.15.10.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Raúl López Álvarez, 2024


Drets d'autor

(1) L'AUTOR/A CONSERVA ELS DRETS. CREATIVE COMMONS


L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

    1. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.

 

    1. Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
Referències

Abrams, P. (1988). Notes on the Difficulty of Studying the State (1977). Journal of Historical Sociology, 1(1), 58–89. https://doi.org/10.1111/j.1467-6443.1988.tb00004.x

Almeda, E., & Camps, C. (2021). Feminismes, repressió i control penal de les dones. Idees.

Balcells, L., Dorsey, S., & Tellez, J. F. (2021). Repression and Dissent in Contemporary Catalo-nia. British Journal of Political Science, 51(4), 1742–1750. https://doi.org/10.1017/S0007123420000307

Bernat, I., & Whyte, D. (2020). Spain must be defended: explaining the criminalization of polit-ical dissent in Catalonia. State Crime Journal, 9(1), 100–117. https://doi.org/10.13169/statecrime.9.1.0100

Bernat, I., & Whyte, D. (2021). Criminalization as strategy of power: The case of Catalunya 2017–2020. In V. Weis (Ed.), Criminalization of Activism (pp. 141–157). Routledge. ISBN 978-0-367-85319-8

Bonet-Martí, J., & Ubasart-González, G. (2021). Conflicto territorial y cambios en la cultura política: Cataluña-España. Athenea Digital, 21(3), e2989. https://doi.org/10.5565/rev/athenea.2989

Bonet-Martí, J., & Bretones, M. T. (2022). Ciclo de protesta en la España post-transicional (2006-2017): Una comparación entre el movimiento de los indignados y el proceso in-dependentista catalán. Debats, 2022, vol. 136, num. 2, p. 128-147. https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/191253

Bourdieu, P. (2014). Sobre el estado. Barcelona: Anagrama. ISBN 978-84-339-6352-1

Calala Fondo de Mujeres (2021). Represión al movimiento feminista en el Estado Español (T. Bonilla & S. Vigara, Coords.). Novact.

Camps, C., & Di Nella, D. (2020). Contrahegemonías antirrepresivas. Un estudio de caso de la protesta en Barcelona (2011-2015). Política y Sociedad, 57(1), 146–173. https://doi.org/10.5209/poso.60271

Camps, C., Morero, A., & Almeda, E. (2021). Autodeterminación y represión política en Cata-lunya. Referéndum, excepcionalidad penal y democratización. Revista Derechos en Ac-ción, 19(19), 639–677.

Della Porta, D. (1998). Police knowledge and protest policing: Some reflections on the Italian case. In H. Reiter & D. Della Porta (Eds.), Policing protest: The control of mass demon-strations in Western democracies (pp. 235-259). University of Minnesota Press.

Della Porta, D., & Diani, M. (2011). Los Movimientos Sociales. Madrid: Centro de Investiga-ciones Sociológicas y Universidad Complutense de Madrid. ISBN 978-84-7476-550-2

Della Porta, D., O'Connor, F., & Portos, M. (2019). Protest cycles and referendums for inde-pendence. Closed opportunities and the path of radicalization in Catalonia. Revista In-ternacional de Sociología, 77(4), e142. https://doi.org/10.3989/ris.2019.77.4.19.005

Folgueiras, P. (2016). La entrevista. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Fritsch, K., & Kretschmann, A. (2021). Politics of exception: Criminalizing activism in Western European democracies. In V. Weis (Ed.), Criminalization of Activism (pp. 16–30). Routledge. ISBN 978-0-367-85319-8

Gamson, W. (1988). Political discourse and collective action. In B. Klandermans, H. Kriesi, & S. Tarrow (Eds.), From Structure to Action: Comparing Social Movement Research across Cultures (pp. 219–244). Greenwich, CT: JAI.

Gamson, W. A. (1992). Talking Politics. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-42963-3

García, J., & Calvo, K. (2019). La represión de las masas. La prensa y la securitización del di-senso juvenil en España. Revista Internacional De Sociología, 77(4), e143. https://doi.org/10.3989/ris.2019.77.4.19.006

Gramsci, A. (1983). El materialisme històric i la filosofia de Croce. Barcelona: Laia. ISBN 978-84-7222-957-0

Honari, A. (2017). Responses to repression. Sociopedia.isa. https://doi.org/10.1177/205684601751

Honari, A. (2018). From 'the effect of repression' toward 'the response to repression'. Current Sociology, 66(6), 950–973. https://doi.org/10.1177/0011392118787585

Hunt, S., Benford, R., & Snow, D. (1994). Marcos de acción colectiva y campos de identidad en la construcción social de la protesta. In E. Laraña & J. Gusfield (Eds.), Los nuevos mo-vimientos sociales: de la ideología a la identidad (pp. 221–249). Madrid: Centro de In-vestigaciones Sociológicas.

Jessop, B. (2014). El Estado y el poder. Utopía y Praxis Latinoamericana. Revista Internacional de Filosofía Iberoamericana y Teoría Social, 19(66), 19–35. https://produccioncientificaluz.org/index.php/utopia/article/view/16225

Khawaja, M. (1993). Repression and Popular Collective Action: Evidence from the West Bank. Sociological Forum, 8(1), 47–71.

Klandermans, B. (1994). La construcción social de la protesta. In E. Laraña & J. Gusfield (Eds.), Los nuevos movimientos sociales: de la ideología a la identidad (pp. 183–220). Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.

Martín, C., & Riera, F. (1992). Afirmación y resistencia: la comunidad como apoyo. Barcelona: Virus. ISBN 978-84-86569-29-3

McAdam, D., Tarrow, S., & Tilly, C. (2005). Dinámica de la contienda política. Barcelona: Edi-torial Hacer. ISBN 978-84-88987-33-5

McPhail, C., Schweingruber, D., & McCarthy, J. (1998). Policing protest in the United States: 1960–1995. In D. Della Porta & H. Reiter (Eds.), Policing protest: The control of mass demonstrations in Western democracies (pp. 49–69). Minneapolis: University of Minne-sota Press. ISBN 978-0-8166-2910-7

Miley, T. J. (2019). Represión y resistencia en Cataluña. Revista Internacional de Sociología, 77(4), Article 4. https://doi.org/10.3989/ris.2019.77.4.19.007

Muñoz, J., & Anduiza, E. (2019). ‘If a fight starts, watch the crowd’: The effect of violence on popular support for social movements. Journal of Peace Research, 56(4), 485–498. https://doi.org/10.1177/0022343318820575

Olson, M. (1992). La lógica de la acción colectiva. In A. Batlle (Coord.), Diez textos básicos de ciència politico. Barcelona: Ariel. ISBN 978-84-344-0569-4

OSPDH. (2017). Informe violencia policial en Cataluña el 1 de octubre de 2017. Crítica Penal y Poder, 13, Article 13. https://revistes.ub.edu/index.php/CriticaPenalPoder/article/view/20395

Players, G. (2018). Movimientos sociales en el siglo XXI. Buenos Aires: CLACSO. ISBN 978-987-722-386-5

Riba, C. (2014). L'entrevista com a tècnica nuclear de l'observació participant. Fundació Uni-versitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Ruiz, J. I. (2007). Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto. ISBN 978-84-7485-423-7

Soler-i-Martí, R. (coord.). (2018). Joventut, implicació i context polític a Catalunya: Una anàlisi de l’Enquesta de participació i política 2017. Generalitat de Catalunya.

Snow, D. A., Rochford, E. B., Worden, S. K., & Benford, R. D. (1986). Frame alignment pro-cesses, micromobilization, and movement participation. American Sociological Review, 51(4), 464–481. https://doi.org/10.2307/2095581

Tilly, C. (1984). Grandes estructuras, procesos amplios, comparaciones enormes. Madrid: Edi-ciones Akal. ISBN: 978-8446003763.

van Dijk, T. A. (2006). Discurso y manipulación: Discusión teórica y algunas aplicaciones. Re-vista Signos: Estudios de Lingüística, 60, 49–74.

Vergès, J. (2008). Estrategia judicial en los procesos políticos. Barcelona: Anagrama. ISBN 978-84-339-2671-7

Žižek, S. (2009). Violencia: Seis reflexiones marginales. Barcelona: Ediciones Paidós. ISBN 978-8449322082.