Política, sida y memoria en la novela vasca Jenisjoplin de Uxue Alberdi

##plugins.themes.bootstrapRaco.article.sidebar##

Accés (Castellano)

##plugins.themes.bootstrapRaco.article.main##

Andrea Sanz Zarandona
Universitat de Barcelona

El presente artículo examina las relaciones que Jenisjoplin (2017) establece en torno al sida, la política y la memoria. La novela implica un desplazamiento identitario que supone la revisión del pasado heredado (posmemoria). Además, mantiene la pregunta por la indefensión y la supervivencia debido a la potencial mortalidad del sida, que la conecta con la época de la Transición, y sustituye el relato heroico por una poética de la vulnerabilidad. Asimismo el texto parece afirmar la necesidad de introducir paradójicamente la muerte –como enfermedad– en la vida. El marco teórico del trabajo está formado por contribuciones de autores como Roberto Espósito, Marianne Hirsch, Lina Meruane o Jih-Fei Cheng, entre otros.

Gako-hitzak
Literatura vasca, sida, violencia armada, posmemoria

##plugins.themes.bootstrapRaco.article.details##

##submission.howToCite##
Sanz Zarandona, Andrea. «Política, sida y memoria en la novela vasca Jenisjoplin de Uxue Alberdi». 452ºF: revista de teoría de la literatura y literatura comparada, or. 102-25, doi:10.1344/452f.2025.33.7.
##submission.rights##
##submission.license.cc.by-nc-nd4.footer##

(c) 2025


##submission.copyright##

Tots els continguts publicats a la revista estan protegits sota llicència Creative Commons BY-NC-ND. La seva jurisdicció correspon a les lleis vigents a Espanya i els seus condicionaments no permeten l’ús comercial de l’obra ni cap tipus de modificació sobre ella.

Dades generals.

La revista de literatura comparada 452°F [ISSN 2013-3294] és un projecte editorial coordinat per l’Associació Cultural 452°F, i desenvolupat per tot el Consell de redacció.

Accés i ús dels continguts.

Tots els continguts publicats a la revista estan protegits sota llicència Creative Commons BY-NC-ND. La seva jurisdicció correspon a les lleis vigents a Espanya i els seus condicionaments no permeten l’ús comercial de l’obra ni cap tipus de modificació sobre ella.


És a dir, tota persona té dret a accedir lliurement a qualsevol dels continguts de la revista sempre i quan s’assumeixin els deures de no lucrar-se d’una feina aliena i de guardar els drets morals dels diversos autors implicats en el procés de creació i edició dels articles i de la revista.


En tot cas, és necessari citar la procedència a qualsevol reproducció total o parcial.


Bases de tota convocatòria de la revista.


1. L’autor accepta que la tramesa del seu treball…

a. No garanteix la seva publicació.
b. Compleix amb tots els requisits plantejats al Manual d’estil de la revista i la convocatòria corresponent.
c. Implica la cessió no exclusiva dels drets de primera publicació del seu treball, sempre que sigui considerat apte, a l’Associació 452°F, que podrà distribuir-lo lliurement sota llicència Creative Commons BY-NC-ND (limitacions de la qual, lògicament, no li afecten).


2. La revista 452°F, respectant els drets morals de la propietat intel·lectual es compromet a…

a. Valorar tot article rebut procedint segons les pautes del Sistema d’arbitratge.
b. Notificar el justificant de recepció i valoració de l’article al seu autor (indistintament de si ha estat seleccionat o descartat).
c. Publicar íntegre tot article seleccionat, però guardant-se el dret de variar la disposició tipogràfica d’acord amb les regles de maquetació.
d. Publicar l’article sota la llicència Creative Commons BY-NC-ND.

3. Declaració ètica i de bones pràctiques per a les revistes científiques editades per la Universitat de Barcelona.

Erreferentziak

ALBERDI, U. (2020): Jenisjoplin, Bilbao: Consonni.

APALATEGI, U. (2013): «La evolución romanesca del sujeto vasco: negociaciones literario-ideológicas entre la estrategia de diferenciación y el deseo de homologación», 452ºF. Revista electrónica de teoría de la literatura y literatura comparada, 9, 56-77, < http://www.452f.com/pdf/numero09/09_452f-mono-ur-apalategi-es.pdf>, [10/01/25].

ARCE DÍAZ, J. (2019): «Alegorías de la” post”: enfermedad y cuer-po enfermo en obras actuales en Chile y Argentina: Nancy y Black Out», Repositorio de la Universidad de Chile, <https://repositorio.uchile.cl/bitstream/handle/2250/175725/Alegorias-de-la-post-enfer-medad-y-cuerpo-enfermo.pdf?sequence=1>, [12/12/2024].

BIJUESCA, K.J., RODRÍGUEZ, M.P. (2023): «On Affect, Violence, Vulnerability, and Community: Jenisjoplin», Symposium (Syracuse), 77, 4, https://doi.org/10.1080/00397709.2023.2252731, [05/06/2025].

CHENG, J., JUHASZ, A., y SHAHANI, N. (2020): AIDS and the Dis-tribution of Crises. Durham: Duke University Press. https://doi.org/10.1215/9781478009269

CHARON, R. (2024): Medicina narrativa. Honrando las historias de enfermedad, Barcelona: Libros del Zorzal.

ESPOSITO, R. (2009): Immunitas: protección y negación de la vida, Buenos Aires: Amorrortu.

ESTEBAN, M.L. (2013): Antropología del cuerpo : género, itinerarios corporales, identidad y cambio, Barcelona: Bellaterra.

FERNÀNDEZ, J.A. (2012): «‘I don’t come from the past, I come from now’: AIDS and temporality in three Catalan texts», Journal of Iberian and Latin American Studies, 18(2-3), 145-160. https://doi.org/10.1080/14701847.2012.795687

GARCÍA VARELA, P. (2020): ETA y la conspiración de la heroína, Madrid: Catarata.HIRSCH, M. (2012): The generation of postmemory. Writing and visual culture after the Holocaust, Nueva York: Columbia University Press.

IZTUETA-GOIZUETA, G. (2022): «Gorputz gaixoak eta alteritate espazioak: eremu ukigarri edo ukiezinak egungo euskal eta ale-maniar literaturan» en GAJEWSKA, M.A.;ARRUZA, A.; GARRIDO GONZALEZ, A. (eds.), Fuera de lugar: cuerpos(in)tangibles en las culturas minorizadas de la península Ibérica, Varsovia: University of Warsaw, 134-158. https://doi.org/10.31338/uw.9788323555902.pp.134-158

JUNCOSA, T.R. (2024): «AIDS Postmemory in the 21st Century: Rethinking the HIV Crisis Today», Lublin Studies in Modern Lan-guages and Literature, 48, 2, 35-48, <https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/219666> [20/07/2025].

MARÇAL, M.M. (1998): Cau de llunes, 2.ed., Barcelona: Proa.

MERUANE, L. (2012): Viajes virales: la crisis del contagio global en la escritura del sida, Santiago: Fondo de Cultura Económica.

VOIONMAA, D. N. (2009): «La narrativa latinoamericana en los tiempos post... y después», 라틴아메 리카연구, 22(4), 137-171.

O’DONOGHUE, S. (2019): «Posmemoria y trauma: algunos proble-mas teóricos y sus consecuencias para la crítica literaria», Pasajes, 56, 8-25.

OLAZIREGI, M. J. (2019). «Cualquier tiempo pasado fue peor. Re-flexiones sobre la narrativa vasca post-ETA», Olivar 19 (30), <https://doi.org/10.24215/18524478e060>, [12/01/2025].

OREJA, N. (2018): «Sangre en el ojo: reflexiones en torno a la en-fermedad, la (post(memoria) y la escritura», Perífrasis. Revista lite-raria de Teoría Crítica, vol. 9, 18, 80-97, https://doi.org/10.25025/perifrasis20189.18.05, [10/01/25]

PEARL, M.B. (2013): AIDS literature and gay identity: the literature of loss, New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203098615

PRECIADO, P. (2020): «Aprendiendo del virus», El país. <https://elpais.com/elpais/2020/03/27/opinion/1585316952_026489.html>, [15/01/2025].

SONTAG, S. (2003): La Enfermedad y sus metáforas; y El Sida y sus metáforas, Buenos Aires: Taurus.

URZELAI VICENTE, A. (2018): «Jenisjoplin: identitatearen berras-matzea», Egan, 3, 4, 97-122.

ZULAIKA, J. (2007): Polvo de ETA, Irun: Alberdania/Alba.