Després de la nació: crisi i reinvenció d’allòcomú

##plugins.themes.bootstrapRaco.article.main##

Cecilia Sánchez Idiart

A partir de l’elaboració d’un llenguatge ambigu i expansiu, la novel·la El aire(1992), de l’escriptor argentí Sergio Chejfec, explora alguns efectes devastadors de la modernització neoliberal sobre el territori urbà, la subjectivitat i la vida social. Avançant al ritme d’una crisi tan indefinida com irreversible, la narració interroga també la potència de pràctiques i llenguatges col·lectius que permeten imaginar alternatives enfront dels imperatius del capital. La temporalitat, la ciutat, els hàbits quotidians i els cossos es desintegren i reconfiguren en l’espai d’una escriptura que fa de la indeterminació el seu motor narratiu i que convida a un diàleg fèrtil entre la perspectiva dels estudis literaris i la de les ciències socials.

Gako-hitzak
Crisi, Afecte, El fet comú, Ciutat, Literatura llatinoamericana contemporània

##plugins.themes.bootstrapRaco.article.details##

##submission.howToCite##
Sánchez Idiart, Cecilia. «Després de la nació: crisi i reinvenció d’allòcomú». 452ºF: revista de teoría de la literatura y literatura comparada, 2021, zenb. 25, or. 90-107, https://raco.cat/index.php/452F/article/view/391753.