Iberofuturismo herido: Reinicios y temporalidad en Eva (Kike Maíllo, 2011)

##plugins.themes.bootstrapRaco.article.main##

Isabel Alvarez-Sancho

En aquest assaig analitzo la pel·lícula de ciència ficció Eva (Maíllo, 2011) per mitjà del que anomeno «iberofuturisme»: la creació i l’estudi de productes i iniciatives culturals que, relacionant-se amb el passat i el present del panorama dels estudis ibèrics, atenen també a les seves formulacions de futur. Partint dels pressupostos teòrics d’Alison Landsberg i Hannah Arendt per interpretar-ne els significats de l’estètica i la representació dels nous començaments, proposo que Eva presenta un «iberofuturisme ferit», que, com la «cultura ferida» concebuda per Cristina Moreiras (2002), mostra els intersticis de difícil sutura en la relació entre el passat, el present i el futur, fet que pot considerar-se com una al·legoria dels reinicis esdevinguts durant el període de la Transició, època que coincideix amb la part «retro» de l’estètica d’Eva.


Gako-hitzak
Eva, Kike Maíllo, Iberofuturisme, Transició, ciència-ficció, Hannah Arendt

##plugins.themes.bootstrapRaco.article.details##

##submission.howToCite##
Alvarez-Sancho, Isabel. «Iberofuturismo herido: Reinicios y temporalidad en Eva (Kike Maíllo, 2011)». 452ºF: revista de teoría de la literatura y literatura comparada, zenb. 21, https://raco.cat/index.php/452F/article/view/360124.