Configuraciones del instante, de las artes plásticas a la literatura: Lessing, Diderot y Flaubert

Aconseguir una representació estèticament rellevant d’allò instantani semblaria a priori un desafiament exclusiu per als artistes visuals, en tant que estan obligats a treballar, com a matèria prima, amb el desplegament espacial i no amb el temporal. Aquesta és la formulació clàssica de Lessing al seu Laocoont (1766), text en què s’hi configura la noció moderna d’«instant pregnant». En aquest treball, però, revisem la formulació lessingiana i suggerim que té un abast molt més gran que el proposat per l'autor alemany. Per a això, podem recórrer, en primera instància, al pensament estètic del seu contemporani, Denis Diderot, que adverteix que la captació artística de l'instant és desitjable no només en la pintura i l'escultura sinó, també, en el teatre, per al qual reclama que els tableaux dans la scène reemplacin als coups de théâtre. Després, suggerim que el desafiament de representar allò momentani pot estendre’s fins abordar els gèneres narratius pròpiament dits. En aquest sentit, analitzem la poètica novel·lística de Gustave Flaubert com a projecte literari que fa de l'instant no tot just un fenomen a ser registrat mimèticament pel llenguatge sinó un paradoxal efecte de lectura produït per l'extensió de la prosa.