Quan el català es troba amb el friülà : Carles Cardó I Pier Paolo Pasolini (1)

Main Article Content

Caterina Briguglia
L'objectiu d'aquest article és resseguir els moments clau de la relació entre Pier Paolo Pasolini i Carles Cardó que, malgrat la seva brevetat, va deixar un llegat d'extrem interès per la catalanística italiana: l'antologia Fiore di poeti catalani. L'any 1946 l'intel·lectual italià es va posar en contacte amb el poeta i eclesiàstic català, exiliat a Suïssa. El seu objectiu era el de crear un diàleg entre el friülà i el català, dues llengües romàniques minoritàries i minoritzades per l'estat central. Per aquesta raó li va demanar que compilés i traduís a l'italià una antologia dels millors poemes en llengua catalana, a fi de publicar-la en la seva revista Il Stroligut. L'estudi de la correspondència entre els dos intel·lectuals, dels textos d'aquesta antologia i de les notes i assaigs que l'acompanyen, treu a la llum les raons i les circumstàncies d'aquesta germanor lingüística i cultural entre Catalunya i Friül. La traducció dels poemes catalans va servir per dur a terme una protesta contra la política franquista i per donar als friülans un model de llengua minoritària que havia sabut resistir als cops violents de la Història.

Article Details