Joc de jòquers Els Estats-base dependents de Rússia, 1990-2022
Article Sidebar
Main Article Content
La descomposició de la Unió Soviètica va deixar darrere seu una sèrie d'Estat-base provisionals, fruit de la improvisació, que amb el temps han generat un microcosmos ideal per analitzar comparativament el fenomen i perfilar el concepte. Entre els Estats-base russos podem trobar que alguns són vigilants, altres dissuasius i fins i tot fenòmens tan peculiars com el de Kaliningrad. Aquest és un exclau rus sense sobirania estatal pròpia, tolerat per l'entorn de la Unió Europea, perquè les conseqüències que suposaria la seva independència o la possibilitat d'un repartiment territorial entre Alemanya, Polònia i Lituània serien molt desaconsellables. A més dels casos d'Abkhàzia, Ossètia del Sud, Txetxènia o Transnistria, en aquest article s'inclouen dos antecedents històrics al concepte d'Estat-base rus: el de la República d'Extrem Orient i la República Democràtica del Iemen.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Francisco Veiga, 2022
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.en.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Articles més llegits del mateix autor/a
- Francisco Veiga, Tecnocracia revolucionaria: una estrategia global para la izquierda , Tiempo devorado: revista de historia actual: Vol. 4 Núm. 3 (2017): (Re) pensar el món. Noves tendències en el pensament contemporani (1989-2017)
- Francisco Veiga, La triple alianza eurasiática : Irán, Turquía y Rusia a comienzos del siglo XXI , Tiempo devorado: revista de historia actual: Vol. 5 Núm. 2 (2018): Aspectes de l'Iran contemporani
- Francisco Veiga, LaPSUS : idealismo productivo, 2007-2015 , Tiempo devorado: revista de historia actual: Vol. 2 Núm. 1 (2015): Estat, criminalitat i canvi polític, entre Itàlia i Llatinoamèrica
- Francisco Veiga, Injustamente olvidado: Chechenia, año III, de J. Littell , Tiempo devorado: revista de historia actual: Vol. 1 Núm. 1 (2014): Entre el mar Bàltic i el mar Negre
- Francisco Veiga, Bailando con gigantes , Tiempo devorado: revista de historia actual: Vol. 7 Núm. 2 (2022): Estats-base. Una fórmula geoestratègica per al segle XXI
- Equip de Redacció, Perfils d'Estats-base , Tiempo devorado: revista de historia actual: Vol. 7 Núm. 2 (2022): Estats-base. Una fórmula geoestratègica per al segle XXI
- Equip de Redacció, Introducció , Tiempo devorado: revista de historia actual: Vol. 7 Núm. 2 (2022): Estats-base. Una fórmula geoestratègica per al segle XXI
- Francisco Veiga, Les àligues volen lliures , Tiempo devorado: revista de historia actual: Vol. 8 Núm. 2 (2023): Després del terratrèmol. Literatures balcàniques, 1990-2023