Mobilització i entusiasme populars a l'espai urbà durant les visites reials (Barcelona, 1857-1861)

Main Article Content

Núria Miquel Magrinyà

Les visites reials que van tenir lloc a Barcelona entre 1857 i 1861 s'insereixen en una dinàmica de mobilització popular preexistent a la ciutat, que assoleix el seu punt àlgid en 1860. Aquesta mobilització era canalitzada a través dels grans esdeveniments, les activitats dels nous espais d'oci i les societats culturals. En aquest context, la monarquia va assentar el seu projecte propagandístic en aquesta intensitat festiva i cultural i al desenvolupament econòmic de la ciutat peraugmentar la seva popularitat, amb el suport de les elits urbanes. Els sectors populars i els espais progressista i republicà, al seu torn, es van adherir a l'entusiasme col·lectiu perquè les visites reals s'emmarcaven en aquesta dinàmica mobilitzadora cultural sostinguda en el temps. Aquest fenomen va ser una experiència útil per a l'articulació de formes de mobilització més formals durant els anys previs al Sexenni Democràtic.

Paraules clau
visites reials, mobilització popular, Isabel II, Barcelona

Article Details

Com citar
Miquel Magrinyà, Núria. «Mobilització i entusiasme populars a l’espai urbà durant les visites reials (Barcelona, 1857-1861)». Rubrica contemporanea, 2025, vol.VOL 14, núm. 31, p. 153-7, doi:10.5565/rev/rubrica.458.
Biografia de l'autor/a

Núria Miquel Magrinyà, Universitat de Barcelona

Doctora en Història (2025) per la Universitat de Barcelona i graduada en Ciències Polítiques i de l'Administració (2020) per la mateixa universitat. Les seves línies de recerca són l'estudi de la mobilització popular durant la Revolució Liberal i el període postrevolucionari, així com l'oci i la cultura urbans durant el mateix període. La seva tesi doctoral s'ha centrat en la relació entre oci i política a través dels jardins d'esbarjo. Ha impartit docència en l'àmbit universitari i ha realitzat estades de recerca en la Università degli Studi di Padova, l'European University Institute de Florència, la University of Leeds i la Universitat Complutense de Madrid. Ha participat en diversos congressos a Espanya, el Regne Unit i França, com a coordinadora i comunicant. Entre les seves publicacions, podem destacar, amb Jordi Roca Vernet, La Bullanga de Barcelona: La ciutat en flames. 25 de juliol de 1835 (2021) o l'article "Los jardines de recreo: un espacio de ocio interclasista en la ciudad industrial (Barcelona, 1850-1868)", Historia Social (2024).

Referències

ANDREU, Xavier, “De cómo los toros se convirtieron en fiesta nacional: los ‘intelectuales’ y la ‘cultura popular’ (1790-1850)”, Ayer, 72 (2008).

AQUILLUÉ, Daniel, “La Rioja durante la I Guerra Carlista a través de la historia local. Los casos de Murillo de Río Leza, Cuzcurrita de Río Tirón, Ribafrecha y Soto en Cameros 1833-1840”, Berceo, 182 (2022).

ARISI ROTA, Arianna, El Risorgimento. Un viaje político y sentimental a la unidad de Italia,, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2019.

ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA.

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA.

AYATS, Jaume y COSTAL, Anna, “The Cors de Clavé. Popular music, republicanism, and social regeneration”, en MARTÍ-LÓPEZ, Elisa (ed.), The Routledge Hispanic Studies Companion to Nineteenth-Century Spain, Londres, Routledge, 2020.

BALAGUER, Víctor, Reseña de los festejos celebrados en Barcelona, en los primeros días de mayo de 1860, con motivo del regreso de los Voluntarios de Cataluña y tropas del Ejército de África, Barcelona, López Bernagosi, 1860.

BARRAL, Margarita, “Performing Monarchy and national identity in the liberal culture: the case of Galicia (1858)”, Ler História, 68 (2015), https://doi.org/10.4000/lerhistoria.1742.

BARRAL, Margarita, “Royal Travels: The Modern Staging and Legitimation of the Spanish Monarchy, 1858–1931”, en SAN NARCISO, David; BARRAL, Margarita, y ARMENTEROS, Carolina (eds.), Monarchy and Liberalism in Spain. The Building of the Nation-State1780–1931, Londres, Routledge, 20212021.

BARRAL, Margarita, “Socialización española de la monarquía saboyana: la visita a Galicia de Amadeo I”, Hispania, 79/262 (2019), https://doi.org/10.3989/hispania.2019.011.

BENET, Josep, y MARTÍ, Casimir, Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856), Barcelona, Curial, 1976.

BILLIG, Micael, Banal nationalism, Londres, SAGE, 1995.

BILLIG, Michael, Talking about the Royal Family, Londres-Nueva York, Routledge, 1992.

BULLOUGH, Rachel Elizabeth, “Charles Clifford y su imagen de España”, tesis doctoral, Universidad Complutense de Madrid, 2019

BUSQUETS, Joan, Barcelona. La construcción urbanística de una ciudad compacta, Barcelona, Ediciones del Serbal, 2004.

CADENA, Josep M. y otros, “La Barcelona irreverent. De la Societat del Born al Niu Guerrer (1858-1910)”, Quaderns del Museu Frederic Marès, 2012.

Campana de Gràcia, La.

CANADELL, Roger, Josep Anselm Clavé. Una vida al servei de la cultura i la llibertat, Barcelona, Editorial Comanegra, 2016.

CANNADINE, David, “Contexto, representación y significado del ritual: la monarquía británica y la “invención de la tradición”, c.1820-1977”, en HOBSBAWM, Eric, y RANGER, Terence (eds.), La invención de la tradición, , Barcelona, Crítica, 2012.

CARASA, Pedro, La reina en la ciudad. Usos de la historia en la visita de Isabel II a Valladolid, 1858, Valladolid, Ayuntamiento de Valladolid, 2007.

CARBONELL I GUBERNA, Jaume, Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya (1850-1874), Cabrera de Mar, Galerada, 2000.

CASANOVAS, Lina, “Un espai de lleure a la Barcelona del segle XIX: els ‘Campos Elíseos’”, Història urbana del Pla de Barcelona. Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona Barcelona, 2 (1990).

Centro Parlamentario, El.

CHAMORRO, Alfredo, Barcelona y el rey. Las visitas reales de Fernando el Católico a Felipe V, Barcelona, Tempestad, 2017.

CLAVÉ, José Anselmo, y TORRES, José María, El carnaval de Barcelona en 1860, Barcelona, Librería Española, 1860.

CORRALES, Laura, “L’estampa i la Primera Guerra Carlina a Catalunya (1833-1840)”, tesis doctoral, Universitat Autónoma de Barcelona, 2014.

COSTAL, Anna; RABASSEDA, Joaquim, y GAY, Joaquim, Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen, Barcelona, Rafael Dalmau, 2023.

Diario de Barcelona.

DOMINGO, Josep Maria, “Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Literatura, modernització urbana i representació col·lectiva”, en ídem (ed.), Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme, Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2009.

FERNÁNDEZ ALBÉNDIZ, María del Carmen, Sevilla y la monarquía: las visitas reales en el siglo XIX, Sevilla, Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, 2007.

FERREIRA, Felipe, L’invention du Carnaval au XIXe siècle: Paris, Nice, Rio de Janeiro, París, L’Harmattan, 2014.

FLORES, Antonio, Crónica del viaje de sus majestades y altezas reales a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón, en 1860, Madrid, Imp. y estereotipia de M. Rivadeneyra, 1861.

FUSTER SOBREPERE, Joan, “La ‘descoberta de la cultura nacional per les lletres’ en el marc del liberalisme centralista (1843-1868)”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 26 (2015).

GARCIA FUENTES, Josep Maria, “Víctor Balaguer, Montserrat i Catalunya”, Cercles. Revista d’Història Cultural, 19 (2016), https://doi.org/10.1344/cercles2016.19.1013.

GARCÍA SÁNCHEZ, Laura, Arte, fiesta y manifestaciones efímeras: la visita a Barcelona de Carlos IV en 1802, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1998.

GARCIA-BALAÑÀ, Albert, “Clase, Pueblo y Patria en la España liberal: comunidades polisémicas y experiencias plebeyas en la Cataluña urbana, 1840-1870”, en MOLINA APARICIO, Fernando (ed.), Extranjeros en el pasado. Nuevos historiadores de la España contemporánea, Bilbao, UPV/EHU, 2009.

GARCIA-BALAÑÀ, Albert, “Significados de República. Insurrecciones federales, redes milicianas y conflictos laborales en la Cataluña de 1869”, Ayer, 71 (2008).

GILARRANZ, Ainhoa, El Estado y el arte. Historia de una relación simbiótica durante la España liberal (1833-1875), Valencia, PUV, 2021.

GUAZZALOCA, Giulia, Sovrani a metà. Monarchia e legittimazione politica tra Otto e Novecento, Rubbetino, Soveria Mannelli, 2009.

GUTIÉRREZ LLORET, Rosa Ana, “¡La reina viene! La construcción de los imaginarios monárquicos y nacionales en los viajes de Isabel II por España (1858-1866)”, Historia Constitucional, 25 (2024), https://doi.org/10.17811/hc.v0i25.1081

GUTIÉRREZ LLORET, Rosa Ana, “A la conquista de la nación. Organización y estrategias de nacionalización en los viajes regios de la monarquía isabelina (1858-1866)”, en LORENZO, Renata DE, y GUTIÉRREZ LLORET, Rosa Ana (eds.), Las monarquías de la Europa meridional ante el desafío de la modernidad (siglos XIX y XX), Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2020.

GUTIÉRREZ LLORET, Rosa Ana, “Isabel II, de símbolo de la libertad a deshonra de España”, en LA PARRA, Emilio (ed.), La imagen del poder, reyes y regentes en la España del siglo XIX, Madrid, Síntesis, 2011.

GUTIÉRREZ LLORET, Rosa Ana, Las monarquías en la Europa meridional ante el desafío de la modernidad (siglos XIX y XX), Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2020.

HIGUERAS, Eduardo, “Las Tertulias Progresistas: un modelo de sociabilidad política en el Sexenio Democrático (1868-1874)”, Investigaciones Históricas. Época moderna y contemporánea, 37 (2017), https://doi.org/10.24197/ihemc.37.2017.8-39.

J. A. S., El Consultor: nueva guía de Barcelona, Barcelona, Imp. de La Publicidad, 1859.

JANUÉ, Marició, “La crisi del règim isabelí a Barcelona”, Barcelona Quaderns d’Història, 10 (2004).

LANGEWIESCHE, Dieter, La época del Estado-nación en Europa, Valencia, PUV, 2012.

LOPEZOSA, Concepción, “Cuando la ciudad es el escenario. El Paseo del Prado, un enclave de celebración permanente en Madrid”, Anuario Del Departamento de Historia y Teoría del Arte, 34 (2022).

M. D. y N, Guía almanaque de Barcelona para estrangeros y forasteros, Barcelona, Imp. Ramírez, 1856.

MARFANY, Joan Lluís, “’Catalanismo no es provincialismo’: nacionalisme espanyol, catalanitat, i Renaixença”, Anuari Verdaguer, 17 (2009).

MARIOT, Nicolas, “Qu’est-ce qu’un ‘enthousiasme civique’?: Sur l’historiographie des fêtes politiques en France après 1789”, Annales. Histoire, Sciences Sociales, 63/1 (2008). https://doi.org/10.1017/S0395264900023891

MARTÍ, Antoni, “Visita del rei Amadeu (un autèntic ‘buñuelo’)”, Sessió d’Estudis Mataronins, 25 (2009).

MATAS, José, Guía general de Barcelona para el año 1861, Barcelona, Imp. de Manuel Saurí, 1860.

MIQUEL MAGRINYÀ, Núria, “Los jardines de recreo: un espacio de ocio interclasista en la ciudad industrial (Barcelona, 1850-1868) “, Historia social, 108 (2024).

MIRAMBELL, Enric, “Amadeu I de Savoia: una controvertida visita reial a Girona”, Revista de Girona, 202 (2000).

Museo Universal, El .

NÚÑEZ-GARCÍA, Víctor Manuel, “Monarquía y nación a través de la visita de Isabel II a Andalucía en 1862. La dimensión cultural de las ceremonias reales”, Hispania, 79/262 (2019). https://doi.org/10.3989/hispania.2019.009.

OLECHNOWICZ, Andrzej, The Monarchy and the British Nation, 1780 to the Present, Cambridge, Cambridge University Press, 2007.

Pájaro Verde, El.

PALOMAS I MONCHOLÍ, Joan, Víctor Balaguer. Renaixença, Revolució i Progrés, Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, 2004.

PASCUAL, Pere, Los caminos de la era industrial. La construcción y financiación de la Red Ferroviaria Catalana (1843-1898), Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 1999.

PÉREZ SAMPER, María Ángeles, Barcelona, corte. Las visitas reales en la Edad Moderna, Barcelona, Publicaciones Universidad de Barcelona, 2023.

PERRONE, Raffaella, “Espacio teatral y escenario urbano. Barcelona entre 1840 y 1923”, tesis doctoral, Universitat Politècnica de Catalunya, 2011.

PICH I MITJANA, Josep, “Juntas, tertulias y conspiración en la crisis del régimen isabelino. El caso de la ciudad de Barcelona, 1867-1868”, Hispania, 217 (2004). https://doi.org/10.3989/hispania.2004.v64.i217.191.

Real Cedula de S.M. y Señores del Consejo, por la qual se manda que en ninguna Iglesia de estos Reynos, sea Cathedral, Parroquial, ó Regular haya en adelante Danzas, ni Gigantones…, Madrid, Imp. de Pedro Marín, 1780.

REYERO, Carlos, “Sevilla y las políticas de propaganda visual durante la regencia de Espartero”, Laboratorio de Arte: Revista del Departamento de Historia del Arte, 25 (2013).

ROCA VERNET, Jordi, y MIQUEL MAGRINYÀ, Núria, La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames. 25 de juliol de 1835, Barcelona, Rosa dels Vents, 2021.

ROCA VERNET, Jordi, “Emilia Duguermeur de Lacy, un liderazgo femenino en el liberalismo español”, en CASTELLS, Irene; ESPIGADO, M. Gloria, y ROMEO, María Cruz (eds.), Heroínas y patriotas: mujeres de 1808, Madrid, Cátedra, 2009.

ROCA VERNET, Jordi, “La disputa per l’espai públic a la Barcelona de la Renaixença (1844-1868)”, en SABATÉ, Flocel (ed.), Ciutats mediterrànies: l’espai i el territori, Barcelona, IEC, 2020.

ROCA VERNET, Jordi, “La nacionalización del Carnaval para impulsar el negocio del ocio. Barcelona (1860-1880)”, en SANTACANA, Carles, y DIAS, Cléber (eds.), Deporte, Ocio y nacionalización en Brasil y España. Diálogos transnacionales, Madrid, Sílex, en prensa.

ROCA VERNET, Jordi, “La popularidad del patriotismo regional. Del panteón nacional a los panteones provinciales de los hombres célebres en España, 1844-1868”, en RÚJULA, Pedro (ed.), Patriotismo Popular en España, Valencia, PUV, en prensa.

ROCA VERNET, Jordi, “Las fiestas cívicas del Trienio Progresista (1840-1843): progresistas enfrentados y desafío a la regencia”, Historia Contemporánea, 56 (2018), https://doi.org/10.1387/hc.17642.

ROCA VERNET, Jordi, “Los liberales. Del funeral cívico al republicano durante la revolución”, en GÉAL, Pierre, y RÚJULA, Pedro (eds.), Los funerales políticos en la España contemporánea. Cultura del duelo y usos públicos de la muerte, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2023.

ROCA VERNET, Jordi, “Movilización popular urbana a través de las fiestas y el Carnaval: Barcelona, 1844-1865”, Historia y Política, 41 (2021), https://doi.org/10.18042/hp.46.03.

ROMEO, María Cruz, “La cultura política del progresismo: las utopías liberales, una herencia política en discusión”, Berceo, 139 (2000).

RUBÍ, Gemma, “La Corona y la Nación: las visitas reales como política pública”, en GABRIEL, POMÉS y FERNÁNDEZ GÓMEZ, Francisco (eds.), España Res publica, 2013.

RÚJULA, Pedro, “Una monarchia populista? Potere assoluto e ricorso al popolo nella Restaurazione spagnola di Ferdinando VII”, Memoria e ricerca, 62 (2019), https://doi.org/10.14647/94879.

RUZAFA, Rafael, “La/s nación/es en las inauguraciones de obras públicas en el norte de España (1850-1868)”, en GABRIEL, POMÉS y FERNÁNDEZ GÓMEZEspaña Res publica.

SAN NARCISO, David, “¿Una familia real en el trono de España? Ritualidad política y ceremonias dinásticas en la construcción del Estado liberal (1833-1868)”, Hispania, 79/262 (2019). https://doi.org/10.3989/hispania.2019.010.

SAN NARCISO, David, “La niebla constitucional de la corona. Las ceremonias políticas de la monarquía en la construcción del Estado-nación español (1808-1868)”, Historia y Política, 44 (2020), https://doi.org/10.18042/hp.44.08.

SAN NARCISO, David, La monarquía en escena. Ritualidad pública y legitimidad política en el liberalismo español (1814-1868), Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2022.

SÁNCHEZ, Raquel, “Hacia una monarquía nacional: la Corona como agente de nacionalización en España (1833-1885)”, Hispania, 262 (2019).

SÁNCHEZ, Raquel, “La imagen circulante del rey: el sello postal y las representaciones visuales de la nación en España (1849-1882)”, Hispania, 79/262 (2019).

https://doi.org/10.3989/hispania.2019.013.

Sentencias del Tribunal Supremo en materia civil, Imprenta del Ministerio de Gracia y Justicia, Madrid, Imp. del Ministerio de Gracia y Justicia ,1880.

SEVILLANO, Francisco, y SOLER, Emilio, Diarios de viaje de Fernando VII (1823 y 1827-1828), Alicante, Universitat d’Alacant, 2013.

SHUBERT, Adrian, Espartero: el Pacificador, Madrid, Galaxia Gutenberg, 2018.

SMITH, Angel, The Origins of Catalan Nationalism, 1770–1898, Londres, Palgrave, 2014.

SUNYER I MOLNÉ, Magí, “La Renaixença, una paradoxa en tres actes i un pròleg”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 26 (2015), https://doi.org/10.2436/20.1001.01.141.

TATJER, Mercè, “La industria en Barcelona (1832-1992). Factores de localización y cambio en las áreas fabriles: del centro histórico a la región metropolitana”, Scripta Nova, 10, 218 (46), 2006.

Telégrafo, El.

THOMSON, Guy, El nacimiento de la política moderna en España: democracia, asociación y revolución, 1854-75, Granada, Comares, 2014.

VIALETTE, Aurélie, “L’art de dirigir: la música com a instrument de control de l’obrer”, Anuari Verdaguer, 17 (2009).

VICENTE IZQUIERDO, Manuel, “L’Ateneu Català de la Classe Obrera i la seva escola”, Revista d’Història de l’Educació, 2 (1995).

ZANTEDESCHI, Francesca, “A Transnational Cultural Context: Occitans and Catalans”, en ídem (ed.), The Antiquarians of the Nation. Monuments and Language in Nineteenth-Century Roussillon, Leiden, Brill, 2019.