Els orígens del moviment de dones socialdemòcrates i la Internacional Socialista de Dones (1890-1914)

Article Sidebar

PDF (Castellano)

Main Article Content

Velia Luparello
Universidad Nacional de Córdoba
https://orcid.org/0000-0001-9588-5232

Aquest treball analitza el desenvolupament i els debats dels moviments de dones socialdemòcrates a Alemanya i Àustria entre 1890-1914 i la seva vinculació amb les polítiques de la socialdemocràcia i de la Internacional de Dones Socialistes. El creixement de l'estructura organitzativa de cada moviment de dones va tenir ritmes distints. Això es va deure, entre altres factors, als graus de resistència dels partits a la formació d'espais de dones en el marc de la socialdemocràcia. Un dels temes que va dividir a les dones socialistes va ser la lluita pel sufragi femení universal i la seva vinculació amb el feminisme burgès. Aquestes diferències van trobar un canal d'expressió en les conferències internacionals de dones socialistes. El context de fragmentació de la socialdemocràcia provocat per l'esclat de la Primera Guerra Mundial aguditzaria les diferències preexistents en el si del moviment de dones socialistes i en provocaria la ruptura en 1915.

Paraules clau
Moviment de dones socialdemòcrates, Clara Zetkin, Adheleid Popp, Inyternacionals Socialista de Dones

Article Details

Com citar
Luparello, Velia. «Els orígens del moviment de dones socialdemòcrates i la Internacional Socialista de Dones (1890-1914)». Rubrica contemporanea, 2025, vol.VOL 14, núm. 31, p. 133-52, doi:10.5565/rev/rubrica.459.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Velia Luparello, 2025


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Velia Luparello, Universidad Nacional de Córdoba

Velia Luparello és professora assistent d'Història Contemporània a la Facultat de Filosofia i Humanitats de la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina). És doctora i llicenciada en Història (Universitat Nacional de Córdoba, Argentina) especialitzada en l'àrea de la Història del socialisme internacional i Feminismes i Marxisme en el segle XX.
És autora del llibre Los trotskistas bajo el terror nazi. Una historia de la IV Internacional durante la Segunda Guerra Mundial, i una de les editores i autores del llibre Ensayos marxistas sobre historia del socialismo. Ha publicat nombrosos articles en revistes acadèmiques, com ara “La Internacional Socialista de Mujeres y los orígenes del Día Internacional de la Mujer Trabajadora (1907-1917)”; “Clara Zetkin and the Socialist Women’s International”; i “Productoras y reproductoras: un análisis del papel de las mujeres en la industrialización de la Hungría socialista (1948-1956)”, entre altres.
Actualment exerceix com a co-directora del projecte “Entre Europa y América: historia comparativa del socialismo internacional (1890-1973)”, i desenvolupa la seva recerca postdoctoral, titulada “El trabajo y la emancipación de las mujeres. Un estudio comparativo de las políticas sobre la cuestión de la mujer en las Internacionales Socialistas durante el siglo XX”.

Referències

ANDERSON, Perry, “La Historia de los Partidos Comunistas”, en SAMUEL, Raphael (ed.), Historia popular y teoría socialista, Barcelona, Crítica, 1984.

ANDERSON, Perry, Tras las huellas del materialismo histórico , México, Siglo XXI, 1986.

BAADER, Otillie, “Bericht der sozialdemokratischen Frauen Deutschlands an die Internationale Konferenz Sozialistischer Frauen und den Internationalen sozialistischen Kongress zu Stuttgart 1907. Berichte für die Erste Internationale Konferenz Sozialistischer Frauen abgehalten in Stuttgart am Sonnabend den 17. August 1907 vormittags 9 Uhr in der Liederhalle, 5-7-1907”, Die Gleichheit: Zeitschrift für die Interessen der Arbeiterinnen, año 17, n. 15, s. 123 (1907).

BARGETZ, Brigitte, “Affective Attachments: Women’s Suffrage in Austria and the Social Democratic Struggle for Women’s Votes in Die Unzufriedene”, Frontiers in Sociology, 28 (2019).

ERSTE INTERNATIONALE KONFERENZ SOZIALISTISCHER FRAUEN.

EVANS, Richard, The Feminists. Women’s Emancipation Movements in Europe, America and Australasia1840–1920, Londres, Croom Helm, 1977.

GABRIEL, Nicole, “L’internationale des femmes socialistes”, Matériaux pour l’histoire de notre temps , 16 (1989), 1889: Fondation de la IIe Internationale .

GAIDO, Daniel, y FRENCIA, Cintia, “El Partido Socialdemócrata de Alemania y la Internacional de Mujeres Socialistas (1889-1918)”, en Historia del Socialismo Internacional: Ensayos marxistas, Santiago de Chile, Ariadna Ediciones, 2022.

GAIDO, Daniel y FRENCIA, Cintia, El marxismo y la liberación de las mujeres trabajadoras: de la Internacional de Mujeres Socialistas a la Revolución Rusa, Santiago de Chile, Ariadna, 2016.

HAMER, Thomas, “Beyond Feminism: the women’s movement in Austrian social democracy, 1890-1920”, tesis doctoral, The Ohio State University, 1973.

HAUPT, Georges, “Histoire de l’Internationale socialiste ou Histoire internationale du Socialisme? Sur quelques controverses à propos de problèmes de recherche et de méthode”, Le mouvement social, 41 (1962), https://doi.org/10.2307/3777088.

HONEYCUTT, Karen, “Clara Zetkin: A Socialist Approach to the Problem of Woman’s Oppression”, Feminist Studies, 3/4 (1976), https://doi.org/10.2307/3177732

Internationalen Arbeiter-congresses zu Paris. Protokoll des Internationalen Arbeiter-Congresses zu Paris, Nuremberg, Druck und Verlag von Wörlein & Comp, 1889.

Internationalen Sozialistischen Arbeiterkongresses in Zürich. Protokoll des Internationalen Sozialistischen Arbeiterkongresses, Zürich, Tonhalle, 1894.

INTERNATIONALER SOZIALISTEN-KONGRESS ZU STUTTGART, “Das Frauenstimmrecht”, Stuttgart August 1907, Berlín, Buchhandlung Vorwärts, 1907.

JOLL, James, La Segunda Internacional. Movimiento obrero 1889-1914, Barcelona, ICARIA Editorial, 1976.

JUDSON, Pieter M., The Habsburg Empire: a new History, Cambridge, Massachusetts, The Belknap Press of Harvard University Press, 2016.

KING, Lynda, “The Woman Question and Politics in Austrian Interwar Literature”, German Studies Review, 1 (1983).

LAFLEUR, Ingrun, “Adelheid Popp and Working-Class Feminism in Austria”, Frontiers: A Journal of Women Studies, 1 (1975).

MATTL, Siegfried, “Between Socialism and Feminism: Charlotte Glas (1873–1944)”, Ludwig Boltzmann Institute for History and Society, (2016).

PHILIPPOFF, Eva, “‘Wir geigen wieder!’ Adelheid Popp (1869-1939)”, Germanica, 34 (2004).

POPP, Adelheid, Der Weg zur Höhe. Die sozialdemokratische Frauenbewegung Österreichs. Ihr Aufbau, ihre Entwicklung und ihr Aufstieg Viena, Herausgegeben vom Frauenzentralkomitee der Sozialdemokratischen Arbeiterpartei Deutschösterreichs, 1929.

PORE, Renate, A conflict of interest. Women in German Social Democracy, 1919-1933, Westport, Conn., Bloomsbury Academic, 1981.

PUSCHNERAT, Tânia, Clara Zetkin: Bürgerlichkeit und Marxismus: Eine Biographie, Essen, Klartext Verlag, 2003.

SCOTT, Joan, “El género: Una categoría útil para el análisis histórico” en LAMAS, Marta (comp.), El género: la construcción cultural de la diferencia sexual, México, PUEG, 2018.

SOZIALDEMOKRATISCHEN FRAUENREICHSKONFERENZ, Was fordern die Arbeiterrinnen Österreichs? Bericht über die zweite Konferenz der sozialdemokratischen Frauen Österreichs, Viena, Verlag der Wiener Volksbuchhandlung, 1903.

THÖNNESSEN, Werner, The Emancipation of Women. The Rise and Decline of the Women’s Movement in German Social Democracy, 1863-1933, Londres, Pluto Press, 1973.

VOGEL, Lise, Marxism and the Oppression of Women: Toward a Unitary Theory, Leiden, Brill, 2013, https://doi.org/10.1163/9789004248953

ZIMMERMAN, Susan, “A Struggle over Gender, Class and the Vote Unequal International Interactions and the Formation of the ‘Female International’ of Socialist Women (1905–1907)” en JANZ, Oliver, y SCHÖNPFLUG, Daniel, Gender History in a Transnational Perspective Networks, Biographies, Gender Orders, Nueva York, Berghahn Books, 2014, https://doi.org/10.1515/9781782382751-005

ZWEITE INTERNATIONALE SOZIALISTISCHE FRAUENKONFERENZ, Berichte an die Zweite Internationale Konferenz sozialistischer Frauen 1910, Stuttgart, Verlag und Druck von Paul Singer, 1910.