La reforma constitucional durante el Gobierno Largo de O'Donnell

Article Sidebar

PDF (Castellano)

Main Article Content

Carmen García García
Després de repassar les concepcions que sobre la Constitució de 1812 tenien les diferents opcions polítiques representades al Parlament Llarg, l'article se centra en analitzar com va plantejar el Govern unionista l'anomenada "qüestió constituent". Si la màxima del Gabinet va ser no reobrir el debat sobre la Llei fonamental per tal d'aconseguir l'estabilitat política que li afianzase al poder, la no derogació de la reaccionària reforma de 1857 va acabar provocant justament l'efecte que es volia evitar: divisions i desercions a les files unionistes. La inacció del Govern respecte a les reformes promeses no només s'explica per la por a desencadenar dissidències en el si de l'agrupació unionista, sinó també pel precari equilibri de poder entre la Corona i el cap del Gabinet, que va dificultar que O'Donnell fos capaç de fer una política autònoma.
Paraules clau
Constitució de 1812, Unió Liberal, O'Donnell, Reforma constitucional de 1857, Govern Llarg 1859-1863

Article Details

Com citar
García García, Carmen. “La reforma constitucional durante el Gobierno Largo de O’Donnell”. Rubrica contemporanea, vol.VOL 1, no. 01, pp. 95-110, https://raco.cat/index.php/rubrica/article/view/286218.
Drets

Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Carmen García García

Carmen García García és professora titular al Departament Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Madrid. Bona part de la seva recerca s'ha centrat en l'estudi de la política fiscal i les hisendes locals en el segle XVIII i XIX. Sense abandonar els treballs sobre la Hisenda, en els últims anys s'ha dedicat també a l'anàlisi de les elits econòmiques i polítiques del segle XIX, i molt especialment a les del regnat d'Isabel II. A més, ha realitzat alguns treballs sobre Història dels conceptes i Història de les dones.

Entre les seves publicacions destaca la seva obra La crisis de las haciendas locales: de la reforma administrativa a la reforma fiscal (1743-1845), Junta de Castilla y León, Valladolid, 1996.