En relació amb la terra. Tres generacions de pagesia catalana a la Catalunya Central

Aquest article examina les formes d’habitar, treballar i vincular-se amb la terra de tres generacions de famílies dedicades a la pagesia i al sector primari a la Catalunya Central. A partir d’un treball qualitatiu basat en històries de vida i entrevistes en profunditat, i garantint l’anonimat per tractar-se de municipis petits, es ressegueixen continuïtats i transformacions en pràctiques laborals, relacions amb el bestiar, la clientela, els proveïdors i les institucions. Les trajectòries mostren tres girs principals. Primer, la tecnificació creixent i l’orientació a la producció en massa que estandarditza processos i redueix marges. Segon, un nou enfocament de la producció de proximitat (quilòmetre zero) basat en la confiança directa i la qualitat del producte, tot i les tensions regulatòries. Tercer, la diversificació vers el sector serveis amb l’oferta d’«experiències autèntiques» i activitats complementàries per sostenir l’economia familiar. La mirada generacional permet entendre com s’hereten oficis i formes de vida, com les polítiques, regulacions i processos de tecnificació es van configurant i van redefinint la feina, i quines incerteses s’obren quan la continuïtat de l’explotació no és clara. El text conclou que la dificultat de sostenir-se exclusivament amb la feina de la terra impulsa estratègies híbrides que combinen producció, proximitat i serveis, en un camp marcat per normatives exigents i per la pressió d’un mercat que tendeix a concentrar la producció alimentària en mans de poques i molt grans empreses.