Barreres d'ingrés als recursos d'acollida que tracten violència de gènere a usuàries amb mascota i la seva unió al procés de recuperació

Article Sidebar

Accés (Castellano)

Main Article Content

Alba Remuñan Soengas
Universitat de Barcelona
https://orcid.org/0009-0008-2333-9003

És una realitat que les dones víctimes de violència de gènere pateixen multitud de barreres a l'hora d'accedir a gran part dels serveis i recursos d'acollida. Entre aquestes barreres, atenem ara una de forma específica, molt poc contemplada i una de les més influents a l'hora de sol·licitar ajuda, dins de la pròpia dificultat del dit acte, les mascotes a càrrec. Per tant, des d'un enfocament qualitatiu, es van fer entrevistes a tres usuàries i quatre professionals, juntament amb una anàlisi documental de polítiques i programes com VioPet. Els resultats mostren que la tinença danimals pot impedir laccés a la protecció, generant sentiments de culpa i revictimització, mentre que la seva presència actua com a suport emocional i factor de recuperació. Es conclou la necessitat de polítiques i recursos més inclusius que reconeguin l'enllaç dona-animal com a part essencial del procés de protecció i benestar integral.

Paraules clau
Recursos d'acolliment, Violència de gènere, Barreres, Mascotes

Article Details

Com citar
Remuñan Soengas, Alba. «Barreres d’ingrés als recursos d’acollida que tracten violència de gènere a usuàries amb mascota i la seva unió al procés de recuperació». Itinerarios de Trabajo Social, 2026, núm. 6, p. 29-36, doi:10.1344/its.i6.51761.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.

(c) Alba Remuñan Soengas, 2026


Drets d'autor

El/la autor/a que publica en aquesta revista està d’acord amb els termes següents: (1) El/la autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra, (2) Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement de Creative Commons detallada en aquest apartat.

Els autors/es certifiquen que els enviaments no han estat presentats ni es presentaran en altres publicacions científiques, transferint de forma no exclusiva els drets d’explotació a la revista per a la divulgació de l’article en qualsevol dels formats possibles (imprès, electrònic, difusió a mitjans de comunicació, xarxes socials o qualsevol altre). En el cas d’haver estat presentat prèviament, però no publicat, és necessari realitzar aquest aclariment.

La revista s’edita sota llicència Creative Commons Atribución-NOCOMERCIAL 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Es permet l'accès immediat i gratuit i a qualsevol usuari llegir, descàrregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar amb els textos complets dels articles, rastrejar-los per a indexar-los, passar-los com a dades a un software o emprar-los per a quasevol altre finalitat lícita sempre i quan no es faci un ús comercial. Els manuscrits de la revista poden ser reproduïts total o parcialment, sempre que es citi correctament la font. Els autors/es poden depositar la versió final dels seus articles en repositoris institucionals o de la seva elecció.

La revista exercirà aquest dret més enllà dels seus propis mitjans (web o impresos) sempre que ajudi a la difussió dels continguts (inclusió a bases de dades, repositoris o similars d'institucions externes)

 

Difusió de continguts

La revista es reserva el dret a difondre en canals impresos o electrònics el contingut dels articles, incloent les xarxes socials  i  mitjans de comunicació, entre altres.

Referències

Acero Aguilar, M. y Montenegro Martínez, L. (2019). “La relación humano - animal como construcción social”. Tabula Rasa, 32, 11-16. https://doi.org/10.25058/20112742.n32.01

Alemán Bracho, C. y García Serrano, M. (2010). “La protección social a la mujer”, Miscelánea Comillas. Revista de Ciencias Humanas y Sociales, 68(132), 345-379. https://revistas.comillas.edu/miscelaneacomillas/en/issue/view/50

Ascione, F., Weber, C., Thompson, T., Heath, J., Maruyama, M. & Hayashi, K. (2007). “Battered Pets and Domestic Violence Animal Abuse Reported by Women Experiencing Intimate Violence and by Nonabused Women”. Violence Against Women, 13(4), 354-373. https://doi.org/10.1177/1077801207299201

Bachiller, S. (2010). Exclusión, aislamiento social y personas sin hogar. Aportes desde el método etnográfico. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas de Argentina (CONICET) y Universidad Nacional Patagonia Austral (UNPA). https://ri.conicet.gov.ar/handle/11336/189767

Beetz, A., Uvnäs-Moberg, K., Julius, H., & Kotrschal, K. (2012). “Psychosocial and psychophysiological effects of human-animal interactions: the possible role of oxytocin”. Frontiers in psychology, 3, 234.

Bernuz, M.J. (2015). El maltrato animal como violencia doméstica y de género. Un análisis sobre las víctimas. Revista de victimología, 2, 97-123. https://www.huygens.es/journals/index.php/revista-de-victimologia/article/view/25/15

Bodelón, E. (2014). Violencia institucional y violencia de género. Anales de la Cátedra Francisco Suárez, 48, 131-155. https://doi.org/10.30827/acfs.v48i0.2783

BOE (19 de diciembre de 2003). Ley 11/2003, de 24 de noviembre, de protección de los animales. Comunidad Autónoma de Andalucía. https://www.boe.es/eli/esan/l/2003/11/24/11

BOE (29 de marzo de 2023). Ley 7/2023, de 28 de marzo, de protección de los derechos y el bienestar de los animales. Jefatura del Estado. https://www.boe.es/boe/dias/2023/03/29/pdfs/BOE-A-2023-7936.pdf

Brickel, C.M. (1985). Initiation and maintenance of the human-animal bond: Familiar roles from a learning perspective. Marriage & Family Review, 8 (3-4), 31- 48.

Cain, A. (1985). Pets as family members. Marriage & Family Review, 8(3-4), 5-10. https://doi.org/10.1300/j002v08n03_02j002v08n03_02

Calvo, C. y Calcerrada, M. (2021). ¿Qué es el vínculo humano-animal? https://antrozoologia.com/blog/ que-es-el-vinculo-humano-animal/

Campbell, J. (2002). Health consequences of intima-te partner violence. Violence Against Women, 359(9314), 1331-1336. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(02)08336-8

Carmona Pérez, E., Zapata Puerta, M. y López Pulgarín, S. (2019). Familia multiespecie, significados e influencia de la mascota en la familia”. Palobra, 19(1),77- 90. https://doi.org/10.32997/2346-2884-vol.19-num.1-2019-2469

Castellanos, V. (2019). Inclusión de perros en la rehabilitación emocional en casos de violencia contra las mujeres. Universidad Juárez Autónoma de Tabasco. Departamento de Psicología. https://e-revistas.uc3m. es/index.php/FEMERIS/article/view/5155/3634

Departamento de Empleo, Inclusión Social e Igualdad Diputación Foral de Bizkaia. (2021). Diagnóstico: Dificultades y necesidades en la atención a víctimas y supervivientes de trata con fines de explotación sexual en Bizkaia.

Díaz Videla, M. (2015). El miembro no humano de la familia: las mascotas a través del ciclo vital familiar. Revista Ciencia Animal, 9, 83-98. https://revistas.la-salle.edu.co/index.php/ca/article/view/3673

Evans, N., & Gray, C. (2012). The practice and ethics of ani-mal-assisted therapy with children and young peo-ple: Is it enough that we don’t eat our co-workers? The British Journal of Social Work, 42(4), 600–617. https://doi.org/10.1093/bjsw/bcr091

Faver, C. & Cavazos Jr, A. (2008). Love, safety, and companionship: the human-animal bond and Latino fa-milies. Journal of Family Social Work, 11(3), 254-271. https://doi.org/10.1080/10522150802292350

Fitzgerald, A. J., Barrett, B. J., Stevenson, R., & Cheung, C. H. (2019). Animal Maltreatment in the Context of In-timate Partner Violence: A Manifestation of Power and Control? Violence Against Women, 25(15), 1806-1828. https://doi.org/10.1177/1077801218824993

Flynn, Cl.P. (2001). Acknowledging the ‘zoological con-nection: A sociological analysis of animal cruelty. Society and Animals, 9(1), 71-87. https://doi. org/10.1163/156853001300109008

Flynn, Cl.P. (2000). Why Family Professionals Can No Longer Ignore Violence Toward Animals. Family Relations, 49, 87-95. http://hdl.handle.net/11212/1576

Friedmann, E., Thomas, S.A. (1995). Pet ownership, social support, and one-year survival after acute myocardial infarction in the Cardiac Arrhythmia Suppression Trial (CAST). The American journal of cardiology, 76(17), 1213-1217. https://doi.org/10.1016/S0002-9149(99)80343-9

Golding, J.M. (1999). Intimate partner violence as a risk factor for mental disorders: a metaanalysi. Jour-nal of Family Violence, 14(2), 99-132. https://doi.or-g/10.1023/A:1022079418229

González, A. (2023). Límites para el acceso de las mujeres en situación o riesgo de exclusión social a los servicios de protección social. EAPN Euskadi. Zerbitzuan, 79, 37-56. https://www.zerbitzuan.net/index.php?op=1

Hasanbegovic, C. (2018). Ataques a la libertad. Violencia de género económico patrimonial contra las mujeres. Revista Jurídica de Buenos Aires, 43(97), 167-198.

Kendler, K. (2000). Childhood sexual abuse and adult psychiatric and substance use disorders in women: an epidemiological and cotwin control analysis. Archives of General Psychiatry, 57 (10), 953-959. https:// doi.org/10.1001/archpsyc.57.10.953

Lacroix, Ch.A. (1999). Another weapon for combating family violence. Prevention of animal abuse. In F. Ascione y Ph. Arkow (eds.), Child abuse, domestic violence, and animal abuse. Linking the circles of compassion for prevention and intervention (pp. 62-80). Purdue University Press.

Laparra, M., Obradors, A., Pérez Eransús, B., Perez Yrue-a, M., Renes, V., Sarasa, S., Subirats, J., y Trujillo, M. (2007). Una propuesta de consenso sobre el concepto de exclusión. Implicaciones metodológicas. Revista Española del Tercer Sector, 5,15-57.

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2376685

López-Ossorio, J.J., González Álvarez, J.L., Buquerín, S., García Rodríguez, L. & Buela-Casal, G. (2017). Risk factors related to intimate

partner violence police recidivism in Spain. International Journal of Clinical and Health Psychology, 17, 107-119.

https://doi.or- /10.1016/j.ijchp.2016.12.001

Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030. VIOPET (Derechos Sociales). Gobierno de España. https://www.viopet.es/

Observatorio de la Violencia de Género de Vizcaya (2019). “El maltrato animal y la violencia de género”. Boletín OVGB, 52. https://www.bizkaia.eus/gizartekint-za/Genero_Indarkeria/blt52/ca_observatorio.html

Papazian, N. (2014). No one ever asked me that: The value of social work inquiry into the human-animal bond. In T. Ryan (Ed.), Animals in social work: Why and how they matter (pp. 167–180). Palgrave.

Park, G., Park, E., Jun, J., & Kim, N. (2017). Association be-tween intimate partner violence and mental health among Korean married women. Public Health, 152, 86-94. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2017.07.023

Peralta, F. (2020). La protección de los animales junto a las víctimas de violencia de género. ¿Soluciones gubernamentales? Comisión delegada de la Junta de Gobierno de derecho animalista. ICA Jaén. https://www.abogacia.es/publicaciones/blogs/blog-de-derecho-

de-los-animales/la-proteccion-de-los-animales- junto-a-las-victimas-de-violencia-de-genero-soluciones-gubernamentales/

Prato-Previde, E., Basso Ricci, E., & Colombo, E. S. (2022). The Complexity of the Human–Animal Bond: Empathy, Attachment and Anthropomorphism in Human–Animal Relationships and Animal Hoarding. Animals, 12(20), 2835. https://doi.org/10.3390/ani12202835

Programa Viopet. (2020). https://www.viopet.es/adhesiones/aytos/

Querol Viñas, N., Cuquerella, A., Ascione, F., Pujol, S., Puccia, A., Pinzzotto, A., Gradante, F., & Bogaerts, S. (2013). Preliminary results of the DOMPET study for shelters in Spain and Latin America. Book of Abstracts of the II International Congress of the Advanced High School of Criminological Sciences- CRINVE 2013.

Riggs, D. W., Taylor, N., Fraser, H., Donovan, C., & Signal, T. (2018). The link between domestic violence and abuse and animal cruelty in the intimate relationships of people of diverse genders and/or sexualities: A binational study. Journal of Interpersonal Violence, 36(5-6), 3169-3195. https://doi.org/10.1177/0886260518771681

Ryan, T. (2011). Animals and social work: A moral introduction. Palgrave Macmillan.

Ryan, T. (Ed.). (2014). Animals in social work: Why and how they matter. Palgrave Macmillan.

Sánchez, S. y Hueso, M. (2019). Trauma y vínculo humano – animal. Estudio sobre la relación entre procesos traumáticos y los beneficios de la convivencia con animales. https://mrhueso.com/estudio-trauma-y-vinculo- humano-animal/

Serpell, J., McCune, S., Gee, N., & Griffin, J.A. (2017). Current challenges to research animal-assisted interventions. Applied developmental Science, 21(3), 223- 233. https://doi.org/10.1080/10888691.2016.1262775

Tarazona, A. M., Ceballos, M. C., & Broom, D. M. (2020). Human Relationships with Domestic and Other Animals: One Health, One Welfare, One Biology. Animals, 10(1), 43. https://doi.org/10.3390/ani10010043

Taylor, N., & Fraser, H. (2019). Companion animals and domestic violence: Rescuing you, rescuing me. Palgrave.

Taylor, N., Fraser, H., & Riggs, D. W. (2017). Domestic violence and companion animals in the context of LGBT people’s relationships. Sexualities, 22(5-6), 821-836. https://doi.org/10.1177/1363460716681476

Uberti, O. y Zamboni, V. (2016). Nuevos desafíos para abordar la violencia de género: ¿Cómo pensar la(s) masculinidad(es) en clave de política pública? Perspectivas. Revista de Ciencias Sociales, 1(2), 241-255. https://doi.org/10.35305/prcs.v0i2.268

UNAD. (2024). Muchas mujeres, mismas violencias. Red de atención a las adicciones. Barcelona, Cataluña. https://www.unad.org/biblioteca/

Vélez Bedoya, Ángel R., & Insuasty Rodríguez, A. (2017). Movimientos sociales antihegemónicos ante la crisis del sistema actual. Revista Kavilando, 9(2), 549– 563. https://www.kavilando.org/revista/index.php/kavilando/article/view/230

Vila, M. (2021). The human-animal relationship: implications for legal proceedings. Cátedra Animales y Sociedad. Universidad Rey Juan Carlos. Collaborator at CoPPA Coordinator of Professionals for the Prevention of Abuse. https://catedraanimalesysociedad.org/procedimientosjudiciales/

Walker, P., Aimers, J., & Perry C. (2015). Animals and social work: An emerging field of practice for Aotearoa New Zealand. Aotearoa Social Work Review, 27(1/2), 24–35.

https://communityresearch.org.nz/ research-directory/? ublisher=Aotearoa%20Social% 20Work%20Review

Yagüe, G. (2017). Intervención asistida por animales (IAA) en Trabajo Social. Aproximación teórica para la intervención social. Ehquidad, 8, 11-42. https://doi. org/10.15257/ehquidad.2017.0007