La depuració franquista dels advocats de Barcelona (1939–1945). Una aproximació a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona de la postguerra

L’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona marcà una ruptura en la història de la ciutat i, per extensió, de les institucions catalanes. El funcionament de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) durant la postguerra n’és un clar exemple. L’objectiu de l’article és, en primer lloc, mostrar com s’organitzà el Col·legi després de la guerra; en segon lloc, analitzar qui va constituir el nou poder en la institució, i, en tercer lloc, evidenciar com des del primer moment les noves autoritats de l’ICAB tenien la ferma voluntat de depurar el Col·legi per assegurar-se l’absoluta fidelitat sociopolítica dels col·legiats. La depuració fou un llarg procés que s’inicià la primavera de l’Año de la Victoria quan, al marge de qualsevol disposició ministerial, la Junta de Govern incità que es presentessin denúncies per actuacions «inmorales» en l’exercici de la professió. No va ser, però, fins a la primavera del 1940 —gràcies a l’ordre corresponent del Ministeri de Justícia— que es creà el Tribunal Depurador i s’implantà un protocol depurador degudament reglamentat per mitjà de les declaracions jurades i la celebració de vistes públiques. Aquest llarg procés esporgador culminà al començament del 1945 amb la clausura del Tribunal. Sis anys més tard, després d’haver resolt uns 1.600 expedients, el Col·legi ja era inqüestionablement afecte al Caudillo i a la Nueva España.